El bon moment d’Héctor ve de lluny, però el dia a dia no té el ressò dels grans esdeveniments, que és on els pilotaris guanyen prestigi més enllà dels trinqueters i dels més fidels al trinquet.

El passat dissabte, el mitger va guanyar la segona semifinal del Trofeu Universitat de València amb Puchol II. El de Vinalesa va estar com quasi sempre, magnífic. I el de Laguar, també. Tant, que va ser capaç de fer ombra al seu escaleter. "Més que llevar-li protagonisme, vaig destacar jugant amb ell, perquè Puchol II sempre té el protagonisme i el dissabte va tornar a fer una partida bàrbara. Formar amb ell és molt fàcil i, si vaig estar a bon nivell, també és perquè la seua manera de jugar ho propicia", explica.

El fet que li respecten les lesions i la concatenació de grans actuacions està fent que Héctor es trobe en un moment "de màxima confiança. Sempre treballe igual, quan estic bé i quan les coses no són tan positives, però ara sí que és un d’eixos moments en els quals disfrute quan isc a un trinquet", assenyala.

De segur que la direcció tècnica de la Fundació estarà seguint amb lupa la seua evolució, com la de tots, per a la configuració de pròximes cites d'importància. El pilotari, en una mostra d’humilitat, no alça la veu, ara que pot. "La competència és molt gran. Els considerats referents ho tenen més fàcil per a entrar en els grans esdeveniments perquè s’ho han guanyat amb el temps i alguna vegada inclús pel nom. Mentre que els estem en el tall de la navalla depenem de més factors i hem d’estar molt bé durant molt temps per a llevar-los el lloc. Jo no sóc qui decideix i simplement em dedique a donar-ho tot, com sempre", diu.

En Puchol II ha trobat el company ideal i viceversa. De fet ja comença a escoltar-se en el trinquet que és massa mitger per al de Vinalesa. "Puchol II és un número u i en teoria ha de jugar amb una ‘granera’. Però com sempre té en la contra a trios molt poderosos, no pots posar-ho amb l’últim de la fila perquè seria injust. Personalment jugue molt a gust amb ell perquè, sent una màxima figura, respecta els meus espais i les meues pilotades. És un deu com a jugador i com a company", apunta.

El pròxim dissabte es resoldrà el títol del Trofeu Universitat de València en el mateix trinquet Pelayo. Ara toca mesurar les forces contra els vencedors de la Lliga. "De nou ens trobarem amb un trio amb molt potencial, però inclús més complicat per la seua situació de campions. Pere Roc II, Jesús i Carlos estan en una dinàmica guanyadora, amb la confiança que et fa superar situacions adverses. Estan crescuts, no veuen cap partida roïna i, si van per davall, creuen en tot moment que poden remuntar. No solament jugarem contra la seua qualitat sinó també contra el seu estat anímic", assenyala.

Però al de Laguar no li fa por la contra. "Quan em trobe bé per a jugar no mire rivals. Al contrari, em motiva saber que seran grans contrincants i un dia especial, amb molta gent en el trinquet".

Héctor té clar que el trio intentarà "evitar els caps i ens obligaran a jugar per davant perquè no ens puguem descarregar". Pel que fa al seu equip, la premissa és mantenir el nivell de la primera semifinal i la intensitat durant tota la confrontació, si bé hi ha alguna particularitat que cal tindre en compte: "Pere Roc II és esquerrà i contra ell no tenim la defensa de la lona. Hem de jugar més de tu a tu i fer-la botar".