La capsulitis en el dit que ha patit Ian durant uns dies solament ha suposat el problema de deixar al públic sense gaudir del joc del campió individual durant una jornada de la Lliga Bankia de raspall.Lliga Bankia de raspall Ahir va reaparéixer a Guadassuar nou dies després per a tancar la seua participació en la fase regular i altra vegada va deixar clar que és el pilotari en millor forma i més decisiu de la modalitat.

La partida, penúltima de la ronda en curs, va servir per a definir l’ordre de classificació de cada equip. Ian, Canari i Ricardet seran primers en derrotar per 25-10 a Moltó, Tonet IV i Lorja, que passaran en segona posició.

El lloc en la taula és més que una anècdota. Acabar líders implica disputar la segona semifinal i per tant disposar de més temps per a preparar l’assalt a la final. I en el cas concret del de Senyera, jugar-se la passada en el trinquet de la Llosa de Ranes, que li és més favorable que el de Xeraco.

A Guadassuar, Ian va estar com sempre des que és el número u: contundent, segur i precís. En acabar la partida va manifestar que alguna pilotada li va fer un poc de mal en el dit, però res que supose una gran preocupació.

Però la magnífica trajectòria del trio representatiu de Senyera està sent cosa de tres i ahir es va tornar a demostrar. Ian és el líder, qui porta el pes de la partida i a qui se li pot deixar passar la pilota tranquil·lament si hi ha dubte d’errar-la. Però davant hi ha dos que aporten molt.

Canari va estar en la seua línia de parar pilotes de quinze. El de Xeraco té un imant. A més va estar molt actiu en atac, sobretot en les raspades. Ara bé, la definició va ser cosa de Ricardet, que va saber trobar els pocs forats que pot oferir un trio.

La definició va ser precisament la principal manca dels rivals. També la falta de comunicació en pilotes que jugava una línia, però eren més propícies per a altra. I el fet d’haver eixit gelats en el començament. Després del 15-5 sí que van jugar a bon nivell, eixe que els ha permés classificar-se per a les semifinals sense arribar amb urgències a la darrera jornada. És un equip amb moltes mans, però que requereixen ser domades, dirigides. Eixa tasca li correspon a la figura, Moltó. En el bàndol contrari, quan Ian deia «jo», els de davant s’apartaven.