Mira enrere i no pot més que estar agraït als seus pares per haver-lo portat pels trinquets de la geografia valenciana. Hui en dia, tot eixe esforç es veu recompensat amb un lloc entre les figures de l’escala i corda. Potser no s’ho imaginava quan, amb poc més de deu anys, començà a colpejar la pilota. Però tot sacrifici té la seua recompensa.

Este 2018 està travessant per moments molt dolços, que auguren un futur ple d’èxits per al jove alacantí de 21 anys, que dia darrere dia agafa l’autobús des de Petrer fins a la universitat, en Alacant, per completar els seus estudis en Administració i Direcció d’Empreses (ADE). I com molts altres companys de professió, busca i troba el temps necessari per a entrenar i jugar a pilota.

Va aplegar a la final de la passada Lliga Bankia, en la qual va caure junt amb Javi i Bueno, amb un resultat (60-50) que els va fer sentir que estaven molt prop de la desitjada victòria. Esta edició va ser per a Pere Roc II, Jesús i Carlos, però de ben segur que Francés no deixarà de lluitar per a sumar eixe títol al seu palmarés en un futur no molt llunyà. «Em trobe físicament molt bé i molt a gust perquè, sempre que vas guanyant i et van eixint les coses bé, agafes més confiança i tens més ganes de jugar», assegura.

Este dissabte afrontarà a Pedreguer la seua segona final de la temporada. Jugarà per dur-se a casa el Trofeu Mixt Masymas, formant equip amb Jesús i Tomàs II. «Em trobe molt bé amb ells, estic molt ben protegit pels meus companys. Jesús té moltes capacitats per baix i amb Tomàs II, quan l’esquiva la pilota, a mi m’arriba prou bona. Jugue molt còmode».

Per a aplegar fins a la final ha deixat pel camí a pilotaris de primeríssim nivell. En la fase prèvia es va desfer de Puchol II i Héctor en una partida sabatera. Però la seua modèstia el defineix com a bon company. «El marcador no va reflectir el que es va jugar». Ja en la partida de semifinals, a Oliva, van tindre enfront al trio de Giner, Santi i Bueno, que només pogueren anotar dos jocs. Als contrincants els resultà pràcticament impossible anotar quinzes al trinquet de la Safor, i de nou, torna a repartir mèrits amb els seus. «Jesús i Tomàs II van marcar tota la partida, jugant al seu nivell i van ser molt superiors», comenta.

Ara els toca encarar l’última i més important de les partides. A la contra tindran a Pere Roc II i Javi. El recinte condiciona a Francés perquè «al ser un trinquet molt llarg i lent, no em beneficia al no tindre una pilotada molt llarga i forta. Allí em costa fer el quinze». Per contra, «Tomàs troba molt fàcil el palquet i a priori pense que serà una partida molt igualada», vaticina. Potser, la clau estiga en no perdre cap joc des del rest, com ell mateix indica.

Té les idees clares i prefereix anar dia a dia. «Estic passant per una bona ratxa, però no està tot fet. He d’estar tranquil i veure que vaig millorant». No és d’estranyar el seu progrés i les seues ganes, sabent que té un molt bon referent, Miguel de Petrer. «M’he sentit molt identificat en ell, en l’estil de joc que té. Va ser el meu mestre a l’escola de pilota i per a mi és un referent, un ídol i un espill en el qual mirar-me».