Si bona va ser la jornada de les semifinals del Trofeu Villarreal CF, millor va ser la cloenda, que va tindre lloc ahir al trinquet de la mateixa localitat. I és que la final va oferir un espectacle sublim amb els dos equips rendint a un nivell superlatiu durant dues hores i quart d’intensa i preciosa batalla. El títol va ser per a Puchol II i Santi, que es van imposar a Marc, Nacho i Tomàs II per 60-45.

Els cinc pilotaris acabaren morts per l’esforç i tots van ser objecte de les ovacions del públic. Però, entre tanta demostració de força, qualitat, colps teledirigits i restades que ningú s’explicava com podien passar la corda, la figura de Puchol II va brillar amb llum pròpia.

El de Vinalesa va estar elegant, com sempre, a la par que expeditiu i especialment encertat. Les poques pilotes que va tirar per terra van ser perquè eren impossibles de passar. A més va ser una màquina de fer quinzes, tasca que és més pròpia dels mitgers. I Santi en va fer un cabàs, però Puchol II va sumar com si jugara davant.

No solament això, l’escaleter va cobrir al seu company durant els moments en els quals el de Finestrat va necessitar agafar aire. En resum, va ser el dia de Puchol II. Això sí, perfectament secundat per Santi, que va haver de córrer i colpejar com si es tractara de dos.

Les tres línies rivals també mereixen un esment especial. Marc va ser qui va mantenir una línia més regular, del primer a l’últim quinze. El de Montserrat va alçar tones i va soltar bombes. Per la seua banda, Nacho no va arribar al nivell d’excel·lència del dia de les semifinals, però solament durant la primera meitat. En la segona se’n va eixir i va obsequiar amb unes quantes esquerres de mestre. I Tomàs II sempre portava perill... i el va evitar.

Pere Roc II supera a Soro III

La vesprada al trinquet de Vila-real va començar amb la partida pel tercer i quart lloc. Pere Roc II, Jesús i Carlos van superar a Soro III, Héctor i Monrabal pel tanteig de 60-40.

També va ser una bona partida, si bé no va arribar al nivell de la posterior. Els dos trios jugaren amb intensitat i es va passar molt la pilota fins que algú trobava el moment oportú d’acabar-la. Fins a la igualada a 40 el domini va ser altern i la consecució dels jocs també. En el tram final, els vencedors posaren una marxa més.