No va ser un desastre de partida, però tampoc va oferir l’equilibri esperat. El trinquet de Bellreguard es va omplir ahir amb motiu del desafiament entre restos i mitgers, en el que Brisca, Coeter II i Tonet IV es van imposar a Ian, Moltó i Marrahí per 25-0.

El resultat sabater es va donar perquè els tres mitgers van complir a la perfecció amb el paper que tenien designat, però no els restos, que en cap moment trobaren la fórmula adequada.

Els mitgers es van situar com estava previst. Al rest, Coeter II va jugar més endarrerit i va ser capaç d’evitar les línies capdavanteres rivals, principalment dirigint a les esquerres picant en la careta. Per la seua banda, Brisca cobria la paret i explotava el seu joc d’aire mentre que Tonet IV s’ocupava de l’escala i de les pilotes que calien ser raspades.

Al dau, la treta va ser responsabilitat de Brisca, que té poc a envejar als restos en esta faceta específica del joc. No solament això, el d’Oliva va restar amb moltíssima solvència i solament va patir un poc amb els rebots. En esta part del trinquet el mig va ser per a Coeter II i la punta per a Tonet IV, que es va fartar de fer quinzes.

Els restos començaren la partida al dau amb Ian pegant el primer, Moltó de mitger i Marrahí en la punta. Al rest, Moltó va ocupar la seua posició natural mentre que Ian va tapar la muralla i Marrahí va continuar sent el més avançat. Però a mesura que anaren caent els jocs del costat dels mitgers, els tres intercanviaren les seues posicions. Tots feren de rest, mitger i punter, però en cap moment van obtenir el resultat esperat.

Només acabar el desafiament, Brisca mostrà la seua satisfacció. «Tot i ser sabatera, físicament i psicològicament ha sigut una partida molt exigent».

Els mitgers perderen la reballada i començaren des del rest, que era el lloc que preferia el pilotari d’Oliva. «Així podia calfar més per al moment de traure. Al principi he estat un poc accelerat, però quan he anat al dau i he vist que la meua treta funcionava i que la nostra estratègia també, m’he tranquil·litzat i han començat a entrar-me les pilotes dins la mà. A poc a poc i amb molta constància, hem anat al joc que nosaltres volíem».