El trinquet de Vilamarxant s’havia convertit en una pedra en el camí de Puchol II. Este va ser l’escenari on va caure en els quarts de final de l’Individual, on defensava el títol, i entre les mateixes quatre parets va perdre la semifinal de la Lliga quan sonava a gran favorit. Ahir, el rest de Vinalesa va trencar el malefici en guanyar la primera semifinal de la Copa Diputación de València d’escala i corda amb una magnífica actuació i contra el seu principal rival en la carrera cap al número u, Soro III.

Puchol II i Carlos van derrotar a Soro III i Salva pel tanteig de 60-45. El duel entre els escaleters va ser de vertigen. El de Vinalesa va fregar la perfecció. No va cometre ni una sola errada no forçada i les pilotes que no va passar van ser perquè simplement eren impossibles, com moltes altres que sí que va ser capaç de restar davant la incredulitat del públic. Això en defensa. En atac va ser una constant de buscar i trobar la llotgeta o el pou, segons carregara des del dau o el rest.

Enfront, Soro III també va signar una actuació per a emmarcar. El de Massamagrell sempre alça el que no està escrit i ahir també. I l’esquerra li va traure de no poques situacions compromeses. A més no va parar de buscar coses, jugades diferents per a evitar la qualitat de l’altre escaleter.

Per la seua banda, els mitgers compliren, però sense arribar al nivell dels seus companys. Als dos el va faltar regularitat. Apareixien i desapareixien, jugaven pilotes de mestres i erraven altres clares per plantades. Però sumaren.

A Puchol II i Carlos els va costar un poc entrar en partida, situació que Soro III i Salva aprofitaren per a anar-se'n dos jocs (25-15). Després de la igualada a 30 l’equilibri va ser absolut. Puchol II i Carlos arribaren al tram final amb dos parcials d’avantatge (40-50), però el marcador perfectament podria haver estat en iguals a 50 si els rojos hagueren aprofitat alguns vals que es deixaren tombar. Amb la poca partida que quedava era una distància massa gran. I, efectivament, els blaus aconseguiren el triomf.

En acabar era inevitable preguntar-li a Puchol II pel malefici del trinquet de Vilamarxant. «El malefici és relatiu. Este és un trinquet en què el rebot fa coses i les partides que he perdut han sigut contra Pere Roc II, que és esquerrà i està en un moment de forma impressionant. Aleshores no crec que siga malefici sinó que Pere Roc II sap anul·lar-me el rebot en este trinquet i em deixa sense poder executar bé un dels colps als quals li trac més rendiment», explicava.