El club de campions de la Copa Diputació de València de raspall té dos nous membres, Mario i Brisca, que ahir aconseguiren el títol al trinquet de Castelló de Rugat en derrotar en la final a Moltó i Néstor pel tanteig de 25-10. El desenllaç va ser just; la diferència de tres jocs, tal vegada massa folgada.
El títol se’n va anar cap a Oliva, localitat representada pels vencedors, perquè Mario i Brisca signaren una gran actuació en conjunt i per separat.
El mitger va ser el líder durant la partida, com correspon a la seua condició de primeríssima figura, a més del gran artífex del triomf. Cada vegada és més evident la supremacia de Brisca respecte de la resta de pilotaris que ocupen la mateixa demarcació i en la Copa ha estat superior. Deixar-li una pilota d’aire és sentència de mort. Eixa és la seua gran virtut, si bé destaca en absolutament totes les facetes del joc.
Darrere, Mario va triar la final per a signar la millor actuació personal en la competició. Més que un debutant semblava el veterà de la partida perquè va resoldre la gran majoria de les situacions complicades amb tanta tranquil·litat com solvència. La seguretat va ser la seua principal aportació i sempre va colpejar buscant la incomoditat del contrari, principalment de Moltó.
Moltó també va rendir a un nivell superlatiu. Pot ser que, un per un, fóra el millor de la final. O almenys mereix ser equiparat amb Brisca per presència i nombre de quinzes aconseguits. A més va evitar un cabàs en les constants rematades dels blaus.
El rest de Barxeta va agafar el pes de la final perquè està en un moment impressionat i perquè, per moments, Néstor no el va ajudar com haguera volgut. Al de Pego li va costar desplegar el seu joc explosiu, la qual cosa va propiciar que els ara ja campions tingueren més oportunitats de carregar.
En definitiva, va ser una final digna de la importància de la competició i més ajustada del que pareix amb un tanteig de 25-10. De fet, Moltó i Néstor van disposar de val en tres dels jocs que acabaren cedint. Va ser una bonica batalla plena de grans intercanvis que van fer gaudir de valent als aficionats que van omplir el trinquet.
En acabar la final, primera en la Copa per a Brisca, el d’Oliva apuntava que la clau de l’èxit va estar en la perfecta execució de l’estratègia. «Hem sabut portar la partida pel camí que ens interessava. La prioritat era defendre el traure de Moltó i evitar que entrara en joc, almenys amb comoditat. Però, tot i la gran final que ens ha eixit el resultat és enganyós i ens ha tocat patir molt», deia. Mario, debutant en una competició oficial i ara campió, espera que este títol «siga el començament d'allò que vull ser com a professional de la pilota. Jo vaig a lluitar i treballar per aconseguir-ho».
