Jugant al nivell que atresorava des de fa mesos era qüestió de temps, poc, que Puchol II tornara a alçar un dels guardons de les competicions oficials. Si a més compta amb l'ajuda d'un company com Carlos, que sap complir a la perfecció amb la funció de comodí i gregari que està per a sumar en moments puntuals, però igualment importants, les possibilitats són majors.
La final de la Copa Diputació de València va oferir ahir un gran enfrontament al trinquet de Guadassuar, que va registrar un magnífic aspecte tot i la calor sufocant i la retransmissió en directe per la televisió autonòmica. Les dues parelles bregaren i jugaren al nivell que requereix el segon esdeveniment per equips més important de l'any.
La final la guanyaren Puchol II i Carlos i la perderen Pere Roc II i Tomàs II. Açò és una obvietat que reflecteix el marcador final de 60-45, però el que es vol dir és que la parella de Vinalesa és campiona perquè va ser més precisa en els colps i va sumar els quinzes claus mentre que la de Dénia va fer unes quantes concessions, sobretot en passar-se de força en rematades mitjanament clares que acabaren a la galeria.
El desenvolupament va ser l'esperat i amb ell es van succeir les jugades de molt de mèrit. Estava clar que Pere Roc II anava a buscar el pou i el piso-paret i que Puchol II s'hauria de tancar al 9 per a restar; que els blaus incidirien en la dreta de l'escaleter de Benidorm i en evitar que Tomàs II es descarregara; que Carlos estaria més a prop de la corda que del seu rest perquè el mitger-feridor havia de fer-se arrere i l'escaleter juga còmode agafant espai. Però una cosa és dir-ho i altra fer-ho bé com ho feren els quatre protagonistes.
Tots compliren amb el guió establert pel que fa a la recerca del quinze i la resposta en defensa va ser la que correspon a quatre de les millors figures del moment. És per això que va ser una gran final que es va decidir per detalls.Tots contents
En acabar tots els pilotaris estaven satisfets. Els derrotats, clar, un poc menys, si bé Pere Roc II es congratulava pel fet de seguir arribant a finals i d'oferir espectacle a l'afició. Per a Tomàs II la Copa ha sigut una alegria. «Feia temps que no em veia en una final important a causa de les lesions i per tant estic content tot i que no hem guanyat», deia el de Xaló. Els dos coincidiren a assenyalar com a claus en el desenllaç les pilotes que se n'anaren a la galeria.
En el bàndol campió Puchol II semblava més content pel company que per ell . «Era una partida molt important per a Carlos i he estat damunt d'ell perquè les coses li isqueren el millor possible. El recorregut fins ací és complicat i li feia especial il·lusió guanyar la Copa perquè vol consolidar-se de mitger», deia el rest, que apuntava com a decisius «els quinzes que hem fet a hora en certs jocs i que hem agafat un avantatge que hem sabut mantenir».
Carlos ja pot presumir d'haver tancat la considerada com la temporada perfecta per la consecució de la Lliga i la Copa. Una vegada més se li va preguntar si ja està madur per a fer el pas al mig. Novament, la resposta va ser que sí. «És on vull jugar», deia.
