No hi havia dubte que Natalio sap moltíssim de pilota, però els més entesos també l’erren de tant en tant. No ha sigut el cas. La figura més gran que ha tingut Torrent va vaticinar una final del trofeu local en la qual veia al trio tenint més protagonisme. I entre ells, a Francés. Dit i fet.

Francés, Félix i Monrabal II no solament van aprofitar la superioritat numèrica davant Puchol II i Nacho; a més van rendir de meravella, altra vegada, i no van deixar que la parella desplegara el seu joc. Conseqüència: 60-25.

El rest de Petrer ha enamorat definitivament a la parròquia torrentina. Novament va fer un dau dibuixat i el domini dels caps va ser de mestre, així com la manera en què va acatxar la pilota. El ben cert és que ho va fer tot bé. Donava el mateix que haguera de jugar-la a rebot o d’aire, per davant o per darrere. Sempre va executar amb encert i criteri per a crear problemes.

Però, si bé és cert que Francés va acaparar major nombre d’elogis, Félix i Monrabal II van ser tan decisius en la folgada victòria com l’escaleter. Això sí, el de Petrer està menys vist. El mitger va fer el seu joc habitual, això és, agafar molta pista i descarregar-se amb cada pilota com si fóra l’última. L’objectiu principal del de Dénia van ser les parets i els rebots, que a Torrent fan coses, però també va trobar la llotgeta amb solvència.

El mateix bon rendiment va oferir Monrabal, però amb la limitació que té un punter per a entrar en joc. Tot i això va aparéixer en nombroses ocasions per a colpejar amb subtilesa o força, segons resultara més convenient.

La parella va voler, però no va poder. Els dos van anar de més a menys. Començaren amb ganes i a bon nivell al dau, perquè al rest era impossible restar el que arribava. Durant uns jocs aguantaren l’espenta del trio i inclús mostraren les dents en algun moment. Però, a mesura que la diferència va ser major i sobretot després d’una pilotada que va fer mal a Puchol II al dit que es va lesionar, l’oposició va ser cada vegada menor.