En el Trofeu Ciutat de Torrent no hi ha hagut un guardó per al participant més destacat. En cas d'haver existit, el jurat hauria triat per unanimitat a Francés, que per mèrits i aclamació popular ha sigut el millor amb diferència.

Este títol oficiós té més importància si es té en consideració que els altres escaleters han sigut, Pere Roc II, Soro III i Puchol II. El pilotari de Petrer, però, considera que el més just és repartir les lloances. «La veritat és que m'ha eixit un gran trofeu, però l'èxit ha estat en l'equip perquè Félix i Monrabal II també han jugat a gran nivell. És cert que per moments he pogut jugar de tu a tu amb Pere Roc II i Puchol II, però el mèrit ha sigut dels tres».

Entre Torrent i Petrer sembla que hi ha un vincle, almenys pel que fa a la pilota. Miguel, que és del mateix poble que Francés, era idolatrat a casa de Natalio. Ara que s’ha retirat el seu deixeble ha agafat el testimoni pel que fa a les preferències del públic torrentí, com s’ha pogut comprovar durant el torneig.

El sentiment és recíproc. I com Francés solament acumula vint-i-dos anys, el respectable de Torrent té preferit per a llarg. «Molt del públic que va al trinquet de Torrent és gent jove que juga en l'àmbit aficionat i et reconeixen molt les jugades que tenen dificultat. I encara que no la faces perfecta veuen la intenció i agraeixen que ho intentes. Açò m’ha fet sentir molt còmode. Este públic et dóna molt de suport si veu que et deixes la pell», explica.

Ara bé, també s’ha de puntualitzar que l’equip de Francés, Félix i Monrabal II ha sigut l’únic trio. Els altres han hagut de participar en parella, amb el desavantatge que això implica.

Francés ho reconeix, però reivindica el bon paper que han fet els campions. «Ser un trio es nota, però si els tres no estan bé perdran contra parelles tan potents. Només hi haja una línia que no estiga al nivell els rivals la buscaran i per ahí es pot escapar la partida. Pot ser que la superioritat numèrica fóra més determinant en la semifinal contra Pere Roc II i Jesús, que es va resoldre en el tram final. En la final, sincerament pense que els tres vam estar perfectes i això ens va permetre distanciar-nos», comenta.

Tornant al plànol individual, les excel·lents actuacions de Francés estan convertint-se en habituals. «Crec que estic al millor nivell des que sóc professional. Pot ser que isca bona partida o no tant, però no em fa mal res i disfrute jugant. I quan ixes al trinquet amb eixa actitud es nota en el teu joc», diu.

Aleshores ha arribat el moment de pensar en gran? El pilotari apel·la a la calma. «Sóc realista i sé que tinc per davant a Soro III, Puchol II, Pere Roc II i Genovés II. Seria un error comparar-me amb ells, però esta dinàmica positiva fa que treballe amb més ganes per a arribar al nivell en què estan».

Una manera de mesurar-se a ells en igualtat de condicions serà l’Individual. Francés ja s’ha marcat una meta. «El mà a mà continua tenint els mateixos favorits, sobretot Puchol II i Soro III. Vull preparar-me bé amb l'objectiu d'arribar a enfrontar-me amb algun dels favorits a veure què passa».