Pigat II: "Ens hem quedat a un quinze i un joc de la perfecció"

En estos tres lustres ha viscut cinc mundials, dels quals n’ha guanyat dos, i altres cincs europeus, amb quatre victòries absolutes. Si això fóra futbol, la Casa Reial l’hauria d’haver concedit un ducat, títol nobiliari que estaria per damunt del marquesat que li van atorgar a Del Bosque.

El tècnic riu en escoltar esta reflexió, que ni molt menys és una reclamació. «Els títols que m'importen són els que hem aconseguit en el terreny de joc i em conforme amb açò. No hi ha millor reconeixement que eixe i ahí estan els resultats, que són el fruit del treball que s'està fent durant estos anys».

Ser campions a Holanda permet que es perllongue l’hegemonia dels valencians en el concert internacional. A més, al tècnic li ha satisfet especialment el fet de superar dues barreres. «Mai havien aconseguit un resultat positiu a Holanda, que era un lloc que se'ns resistia en els mundials i europeus. A més hem arrasat en el torneig de wallball, que era una disciplina en la qual ens costava guanyar i ho hem fet en categoria masculina i femenina», diu.

A l’or en la modalitat del frontó a una paret cal afegir les medalles d’argent en joc internacional i llargues. «Amb una miqueta de sort haguérem guanyat eixes finals, que es van decidir a cara o creu. Si s'haguera donat el cas, en la gala de cloenda hauríem estat a soles arreplegant premis. Hem estat a un quinze i un joc de la perfecció», assenyala.

Ficats a destacar el moment més positiu de l’Europeu, evidentment es queda amb les victòries en la disciplina en la qual s’han sumat tres ors. La raó principal l’acaba d’explicar. A més apunta que«ha sigut preciós veure com tot el grup estava pendent i damunt de Sacha i Bueno i de les quatre xiques perquè feren un bon torneig de wallball. Estos títols els han guanyat sis dins de la pista, però amb la força de tots».

La part menys agradable sempre són les derrotes, més encara si es dóna en una final. La més amarga va ser la de llargues, la modalitat reina en la qual els belgues es van venjar de la derrota en el Mundial.

Pigat II assegura que va ser una de les millors, si no la millor, de les que ha viscut com a seleccionador. Es va perdre amb iguals a 5 i per xicotets detalls. «Crec que el fet d'arribar a la final sent campions absoluts va influir una miqueta en el subconscient dels pilotaris. Jugaren a mort i feren una gran partida, però si es poguera mesurar, diria que la tranquil·litat de ser campions ens va restar un 10% del nostre potencial i eixe percentatge va decantar la partida», comenta.

Orgullós del grup

L’estima que Pigat II té als seus pupils l’impedeix mostrar alguna crítica, almenys de portes cap a fora. Naturalment hauria volgut la perfecció de la qual ha fet esment, però la defensa que realitza dels catorze seleccionats és absoluta. «Em sent orgullós dels jugadors i jugadores. Hem estudiat i preparat molt bé el campionat i tots s'ho han pres de manera molt seriosa», apunta.

El tècnic incideix una vegada i una altra en la implicació del grup. Vol destacar l’esforç que suposa per als professionals renunciar a jugar per a entrenar i competir mentre els amateurs han de sacrificar part del seu temps lliure.

En la Selecció no hi ha distinció de classes i molt menys de sexes. «Hem confeccionat un gran grup esportiu, però a més humà. Tots són companys i amics i no hi ha diferenciació entre xics i xiques. Van junts a tots els llocs, es donen consells, s'animen. Saben que tots són importants i necessaris. És una autèntica pinya sense subgrups o faccions», apunta Pigat II.

Dins d’este grup, l’Europeu d’Holanda ha tingut un nom propi. «S'ha merescut guanyar el títol al millor jugador del campionat. Ha tornat a demostrar que és un pilotari excepcional i un gran líder que sap gestionar tots els moments. Quan ha de relaxar l'ambient ho fa i quan es necessita tindre tensió l'aporta. I en les situacions crítiques sempre està ahí. Jo respecte la decisió de l'organització que li va atorgar el premi compartit a un belga i un holandés, però l'opinió generalitzada entre els que hem participat en l'Europeu és que el millor ha sigut Genovés II».

Heroïnes

Si per Genovés II té admiració, de les xiques parla com si es tractara d’un pare. «En els huit mesos que han passat des del Mundial de Colòmbia els rivals s'han quedat al·lucinats amb la seua progressió. Em preguntaven què havíem fet amb elles perquè milloraren tant. A Ana Belén i Mónica ja les coneixien prou perquè són més veteranes. Mar i Victòria han sorprés a tots. Han sigut els nostres asos en la mànega».

Tot i que l’han hagut de compartir amb les holandeses, les valencianes han revalidat el títol absolut per equips i Mar ha aconseguit l’individual. Pigat II creu que vindran molts anys d’alegries. «Poden ser les grans dominadores de les competicions internacionals, com ja passa amb els xics. En la pilota valenciana tenim un gran avantatge respecte de les altres disciplines, que és la tècnica que ens atorga saber jugar al trinquet, al frontó i la resta de modalitats del nostre esport. Tenim més recursos i colps».

Ara cal descansar i celebrar la victòria. I en poc de temps es començarà a pensar en el Mundial de Bèlgica del 2020. «Serà molt dur. Les seleccions venen cada vegada més preparades. Per exemple, Euskadi ha competit de manera sensacional tot i no guanyar res i els francesos han millorat una barbaritat. Cada vegada hi ha més possibles favorits. I quan s'enfronten a nosaltres es nota que ho fan amb més ganes. Som el rival a batre. Sembla que els motivem perquè contra nosaltres van a una marxa més», conclou.