És probable que anit un jove de vint-i-sis anys de Barxeta no aconseguira dormir. I no com a conseqüència de nervis, estrés o pressió que habitualment causen l'insomni, sinó per la immensa sensació de felicitat després d'haver tocat el cel del raspall per tercera vegada. Alfonso Moltó va tornar a gaudir ahir diumenge d'una final del Campionat MoltóIndividual Bankia de raspall, la quarta consecutiva per a ell. Va assaborir la màgia de la pilota, eixa que tantes vegades l'ha fet alçar trofeus i oferir-los al cel, des d'on té l'ajuda d'una persona que sempre l'espenta cap a les victòries.

La il·lusió de l'ara ja tres vegades campió individual havia sigut màxima cada vegada que passava de ronda en la competició que mou les seues ganes de ser cada vegada millor, l'Individual. Una forma de joc que causa vertadera passió en un xic a qui li costa parar a descansar i deixar els entrenaments i l'esport, la seua addicció.

I amb eixa motivació i el suport de tota la seua gent, va posar en joc ahir la vaqueta des del traure, part de la canxa a la qual sumà el seu primer joc, primer també de la partida contra Marrahí (10-5).

Al seu rival, campió de 2014, li costà trobar la comoditat al rest per enganxar la pilota i enviar-la a la galeria. Però en passar al dau, la treta del carismàtic pilotari feia embogir als seus seguidors que tenyiren part de l'escala del color blau que ell va lluir a la partida, més encara després de sumar el seu primer joc. De nou, Moltó al traure, i una altra vegada amb el poder a la seua mà per a ferir a Marrahí i forçar les seues errades.

El jugador de Barxeta va estar excepcional i seguint el seu propi manual per a jugar l'esperada final del mà a mà. Va saber moure al rival per la canxa, d'una banda a l'altra, atacant en el moment més oportú per a sumar els quinzes com a recompensa.

Però amb Val-30 per a acabar la partida des del rest, Moltó va tindre l'esglai de la partida en veure com eixe que podria haver sigut l'últim quinze de la partida no es pogué materialitza. La intensitat de les veus dels aficionats que van viure en directe la partida es va escampar per tota la comarca. Amb iguals a 20 al marcador, no es podia demanar més per a un dels dies més grans de la pilota valenciana. Marrahí i Moltó tenien la glòria a tan sols un joc de distància, però només un dels dos podia aconseguir-ho. El bon joc va premiar al jugador de la Costera, que torna a ser el dominador de la modalitat de raspall.

En acabar la partida es va fer entrega dels trofeus que situen al cim d'esta modalitat professional al gran campió. Este any, a més del fris grec tan característic, la Fundació per la Pilota Valenciana ha tingut a bé oferir un nou trofeu, obra de Marià de Sueca.

El rostre del nou rei al tindre eixos dos trofeus a les mans no necessitava paraules per ser descrit. La felicitat ahir tenia nom propi, Alfonso Moltó Puertas, número u de la modalitat de raspall.