Puchol II s'ha proclamat campió del Individual Bankia d´escala i corda en superar a Individual Bankia d´escala i corda Pere Roc II en la final disputada este diumenge al trinquet Pelayo. En la partida s'ha imposat l'estratègia i l'emoció, com demostra el fet que tots els jocs han caigut des del dau.

L'escaleter de Vinalesa ha aconseguit el segon títol del mà a mà en la tercera final disputada. Per a Pere Roc II ha sigut la segona, a més consecutiva.

Puchol II i Pere Roc II van bromejar en la presentació de la gran final de l'Individual sobre la conveniència de començar al dau i la voluntat d'ocupar esta demarcació en el cas de la igualada a 55 final. Va ser una premonició, perquè la partida en la qual es va decidir ahir el títol va resultar totalment 'dauera'. Puchol II és el nou rei de l'escala i corda. Durant un any vestirà sempre amb la faixa roja, privilegi que s'ha guanyat en derrotar a Pere Roc II per 60-55 en un abarrotat trinquet Pelayo

La partida va estar marcada en tot moment per l'estratègia. Va tindre més emoció que qualitat, la qual cosa tampoc està malament. Però els dos pilotaris tenien tan clar com executar la tàctica que els intercanvis van ser menys dels habituals.

Els dos pilotaris es mostraren tremendament eficaços al dau i no tant al rest. Quan Puchol II era qui pegava primer, la vaqueta anava generalment dirigida a la dreta del rival. En moltes ocasions a la careta, on sí que era pràcticament impossible de tornar.

Pere Roc II, al contrari, va fixar la mira en el pou de Pelayo, si bé va variar més la primera pilotada per a trobar també els peus del de Vinalesa. El 'piso-paret' va ser una opció a la qual li va traure molt de rendiment.

Les bones fetes de dau van ser encara millors pels dubtes que els dos pilotaris tingueren al rest. Puchol II va pecar d'esperar la pilota No sempre, però sí en moltes ocasions que propiciaren quinzes de pacte o una pilota entregada i favorable per a una segona rematada clara.

Fins a la igualada a 45 la pràctica totalitat dels jocs van caure de la manera descrita. Llevant del quart, en el qual Puchol II va disposar de val per a distanciar-se en dos parcials. Però Pere Roc II li ho va tombar per a recuperar l'equilibri, ara a 25.

En el tram final sí que s'obriren les opcions. Tal vegada perquè el desgast físic feia que la vaqueta no volara tan violenta o perquè els contendents s'adonaren que un canvi en el guió des del rest podria ser positiu.

El cas és que augmentaren els intercanvis i les possibilitats de sumar al rest. Pere Roc II va tindre una més que propícia per a posar-se per davant 45-50.

Amb iguals a 30 en el joc va disposar d'una rematada clara de bot de braç que se'n va anar per la galeria llarga, la lateral. Del més que probable val blau es va passar al roig. El quinze següent va ser per a Pere Roc II. Haguera sigut el del trencament, però era el d'una nova igualada a dos. Posteriorment, Puchol II va reaccionar per a guanyar eixa batalla que li podria haver fet perdre la guerra.

La incertesa es va mantenir fins al final, com també l'emoció, sobretot per comprovar si algú se n'eixia del guió. Però no. Al cap de poc es va resoldre la partida, que coronava a Puchol II. El de Vinalesa ja acumula dos títols en tres finals completades. Ja és encara més gran entre els grans. Pere Roc II haurà d'esperar fins a una altra ocasió, que segur arribarà. Ell està convençut i la gent del trinquet també. Temps, amb 25 anys, en té de sobra.

Esment especial mereixen les aficions de Vinalesa i Benidorm respectivament. A l'escala i les galeries es va viure una altra confrontació, en este cas a veure qui animava més i més fort. Preciós i un exemple d'esportivitat. Clarament diferenciades pels seus crits, però juntes. Així és la pilota.

Un segon somni complit que li acosta als més grans

Resulta estrany que un pilotari que està sent un dels grans dominadors del trinquet des de fa anys puga dubtar del que ja ha aconseguit. Però el campió de Vinalesa assenyalava després de la final que «este títol em confirma que l´anterior no va ser per casualitat o sort», comentava.

I tant que no. Com tampoc la Lliga que té, les quatre copes, els cinc trofeus Diputació de frontó, un bon nombre de tornejos d´important prestigi i altres tantes finals en les quals va fregar la victòria amb els dits.

El de Vinalesa va complir ahir un nou somni. «És el campionat que a tot professional li fa il·lusió guanyar i estic tan content com si no l'haguera guanyat abans. És la recompensa a tot l'esforç i una alegria que volia donar a la gent que sempre està donant-me el seu suport», deia Puchol II.

I el patiment en una final tan renyida, una satisfacció afegida. «És una superació personal a nivell mental. És complicat aguantar esta pressió i mantenir la concentració. Ha sigut una partida molt estratègica. Si haguera de tornar a jugar-la, em ficaria més avant per a entrar a l'aire, però no m'ha ficat nerviós no trencar el joc del rest. Em preocupava més assegurar el del dau».

Pere Roc: "Cada vegada estic més a prop"

Pere Roc II no se´n va anar a casa tot el content que haguera volgut, però sí satisfet. Per al de Benidorm ha sigut un Individual complicat per la lesió que va impedir que es preparara com havia planificat.

Encara així ha jugat la segona final consecutiva. «La de hui no ha sigut la final de l'any passat. Faig els meus deures i el que he de fer durant tota la partida, però al rest és molt complicat perquè Puchol II és dels que millor fan el dau, a més a Pelayo, que és enorme».

Ja conta els dies per a tornar a intentar-ho. «He de tindre un Individual com a mínim i lluitaré per ell. He fet 55 i estic bé. Enguany he jugat tres finals i això és molt complicat. Continuaré amb la meua idea de jugar per a guanyar-ho tot».