Des que l'Individual És una dada que reflecteix la dificultat de la competició del mà a mà, la més emblemàtica en l'esport de la pilota.

El membre més llorejat de tan exclusiu 'club' és Álvaro, que acumula onze títols. El que puga ocórrer en el futur és una incògnita, però resulta una xifra difícilment superable, per no dir impossible.

Bona prova del lluny que està el 'bou' de Faura és que un altre dels més grans de la història, Sarasol I, va sumar sis campionats. I amb el mateix nombre de victòries està l'inigualable Paco Cabanes.

Ara bé, amb El Genovés cal fer una precisió. Quan es va crear la competició el mite ja tenia trenta-dos anys. I poc després de complir la majoria d'edat ja era primera figura. I sabent de la seua superioritat en els anys de màxima plenitud, quan inclús li prohibien els colps per dalt perquè les partides pogueren estar igualades, qui sap les vegades que podria haver estat campió.

Molt a prop de les dues llegendes del poble de Genovés està Soro III. I els que puguen vindre. El de Massamagrell ja és veterà amb els seus trenta-quatre anys, però continua rendint com si tinguera vint-i-cinc. Li queda corda i llarga.

A continuació és on apareix el nou campió, Puchol II. Amb solament vint-i-set primaveres a l'esquena i tenint en compte la seua trajectòria ascendent, el més probable és que caiguen uns quants més.

El de Vinalesa no es planteja un nombre concret. Quan se li pregunta pels de dalt no pensa en igualar a Álvaro o en superar al Genovés i Sarasol I. Ell diu que vol continuar guanyant. Any rere any. I quan es retire ja farà balanç. Encara hi ha dos membres més del 'club', en este cas amb un títol en les seues vitrines. Un és Miguel, un altre dels jugadors que han deixat empremta en la pilota. I amb el de Petrer, un geni criat al trinquet Pelayo, Grau, l'únic mitger que ha estat capaç de guanyar el torneig.

També és necessari recordar-se d'aquells que s'han quedat a les portes. El cas més significatiu és el de Genovés II La pilota li'n deu una. O vàries.

Pigat II va optar a la victòria en dues ocasions. Com també Pere Roc II, però amb el de Benidorm hi ha convenciment que ho aconseguirà i pot ser que prompte. Enguany s'ha quedat a un joc.

Amb una final està un fenomen, Oltra, que tot el que fa ho fa bé. Primer va ser figura del raspall, posteriorment de l'alt i ara un mestre en la ferida. I l'enyorat Núñez, l'esquerrà d'or, a més d'un autèntic guerrer com Ribera II. Ells ja no tenen possibilitat de guanyar, però sí Fageca, perquè continua en actiu, o Santi, altre mitger que ha qüestionat la supremacia dels escaleters.