13 de noviembre de 2018
13.11.2018
VI Trofeu Mixt Savipecho

Félix: "És estrany per l´edat però estic millor que mai"

Félix va celebrar els trenta-nou anys guanyant a Puchol II i Santi

13.11.2018 | 11:20
Félix és un dels grans referents en la posició de mitger pel que fa a la modalitat d´escala i corda .

Félix és, després del mitger de Massamagrell Salva, un dels més veterans de la nòmina professional d'escala i corda. Una veterania que fa que cada vegada jugue més a gust i amb major serenitat per poder gaudir de cada enfrontament que té marcat a l'agenda.

«Físicament em trobe millor que mai, molt ràpid i potent, i no tinc cap molèstia. És un poc estrany o contradictori per l'edat que tinc», comenta el jugador. Va complir els 39 el passat diumenge, el mateix dia que va accedir a la final del VI Trofeu Mixt Savipecho, després de véncer en semifinals, amb la inestimable ajuda de Pere Roc II, al campió individual Puchol II i al seu company Santi de Finestrat.

«És de veres que entrene més que mai en la vida, trobe que cada any que passa estic suplint-ho en entrenar més i dedicar-me més a la pilota», afirma Félix. «L'experiència et dóna tranquil·litat a l'hora de jugar. Si ho acompanyes físicament, fa que jugues més tranquil les partides i el teu rendiment augmenta. També l'edat i el fet d'estar ahí dalt et fa que no tingues res a demostrar i tot això et dóna un poc d'aplom i no et poses gens de pressió».

Ni de lluny li passa pel cap el moment de la retirada. «En la vida he tingut cap lesió seria i això és un punt a favor. Si les lesions respecten, tot i que no sé dir un pronòstic, jo em veig anys jugant a pilota», assegura el pilotari de Dénia.

Disputar el diumenge la final del Trofeu Mixt Savipecho amb Pere Roc II és un extra per a ell. «És el jugador amb el qual millor m'acoble. A part que és un puntal de la pilota, la forma que té de jugar ell a mi m'afavoreix i a l'inrevés». En este torneig, les dues partides que han completat han sigut idèntiques, però amb resultats prou diferents.

En la fase prèvia van perdre 60-55 davant Puchol II i Santi. Tot i això, aconseguiren accedir a semifinals com a millor equip derrotat, on es van enfrontar als mateixos contrincants. «En estes partides no pots encartar-te, el que perdona perd. A estos nivells, quan ho tens, has d'acabar-ho», sentència. I això van fer a Bellreguard, on feren seua la victòria per 60-35.

El diumenge tenen una cita a Oliva per jugar-se el títol contra Francés, Pere i Monrabal II. «La final serà una partida pesada i hem d'eixir com a la semifinal. Si comencem nosaltres pegant, ells també tenen molta feina. La canxa és un trinquet que no toquem mai, igual juguem una vegada a l'any i és molt més complicat això per a una parella que per a un trio, que amb eixa superioritat tenen més repartit l'espai a cobrir».

Per contra, també comenta que «un recinte gran m'afavoreix perquè no tinc problemes per a desplaçar-me i per la meua pegada, preferisc un recinte gran que un menut perquè pots soltar més el braç i tens algun espai més per a trobar».

Hui anirà al gimnàs a fer una sessió forta i a la nit amb la seua filla Júlia a spinning, com cada dimarts. El dijous aplegarà el torn de l'activació, divendres partida del Mancomunitat i el dissabte tornarà a fer una altra sessió d'activació. Eixa és la completa agenda del mitger que buscarà fer-se per primera vegada amb el títol.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook