El Trofeu Mixt Fundació José Luis López va completar ahir a Pelayo la darrera jornada de la fase prèvia, que va ser la millor amb diferència de totes les disputades pel bon espectacle que es va presenciar en les dues confrontacions.

En la primera, en la modalitat de raspall, Moltó, Canari i Gabi van superar a MoltóCanariIan Este resultat li atorga la classificació als vencedors, que en la final tindran en la contra als invictes Sergio, Brisca

Moltó va ser el gran artífex de la victòria en signar una magnífica actuació. El de Barxeta es va mostrar més que solvent al dau i intractable al rest, des d'on es va encarar a la galeria com si no valguera i de totes les maneres. I gràcies al fet que no va tindre sort i li caigueren unes quantes pilotes, perquè en eixe cas el resultat haguera sigut més folgat.

Tot i els tres jocs de diferència es va veure jugar i grans intercanvis. Fins a la igualada a 10 cada equip va fer bo el traure perquè Ian i Moltó colpejaven fort i amb intenció perquè després entraren en acció els companys, que l'acabaven amb criteri.

En un d'estos parcials, quan el marcador estava en 10-5 per a Moltó, el campió individual ja va avisar de les seues intencions. El de Barxeta va començar a afusellar des del rest i se'n va anar val-15, però la galeria li va concedir finalment el joc a Ian en tornar tres pilotes.

Després d'això solament es va menejar el caseller dels rojos, però hi hagué batalla, com demostra el fet del val-15 i val-30 que disposaren Ian, Tonet IV i Raúl en dos d'eixos tres jocs. Novament, Moltó va ser determinant, si bé va estar molt ben acompanyat per Canari i Gabi, sobretot quan ocuparen el rest.

A continuació, en el torneig de la modalitat d'escala i corda, De la Vega, Félix i Tomàs II es van imposar a Soro III Este tanteig atorga la classificació als vencedors i a Genovés II, Javi i Carlos, que també superaren a Soro III, Raúl i Bueno per 60-50.

Esta partida també va tindre un nom propi: De la Vega. El rest d'Almussafes no va ser tan clarament superior a la resta com sí que va succeir amb Moltó, però mereix el títol oficiós de millor de la contesa perquè la seua aportació va ser clau en el triomf i perquè en tot moment va parlar de tu a un monstre com Soro III.

El públic li va reconéixer especialment el magnífic domini de les dues mans i la intel·ligència per a emprar-les. Però també hi hagué ovacions per als altres cinc contendents. Cadascun va tindre el seu moment.

Encara que la partida va transcórrer igualada, el trio de De la Vega se'n va distanciar en 5 jocs (20-50) que a punt estigueren en quedar-se en no res. Van ser dues hores de magnífics intercanvis.