A dues jornades de tancar la fase regular de les Lligues Bankia solament un equip, el de Xeraco format per Pablo, Canari. La resta de tenen la possibilitat de classificar-se per a les semifinals. Entre totes destaca la trajectòria del trio de Villanueva de Castellón, de Marrahí, Tonet IV i Néstor, que de tancar la taula del torneig a raspall ha passat ara a encapçalar-la.

El seu líder, Julio Marrahí, ha volgut fer balanç d'esta transició de la qual assegura tant està aprenent. «Esta última fase l'estic vivint amb molta alegria. Tots estem gaudint més que mai, perquè al principi no estàvem focalitzats en la competició. Jo, per exemple, tenia exàmens i venia d'estar molt de temps sense jugar. Si a això li sumem que l'equip era nou i no estava acostumat a jugar en trio, dóna com a resultat el començament desastrós que vam tindre», confessa. Per a Marrahí, els dolents resultats van ser a causa de no haver-hi enteniment. «Som tres jugadors molt temperamentals, amb molt de geni i molt nerviosos. Per això a la mínima esclatava la bomba», reconeix. Tots estaven convençuts que necessitaven aprendre a situar-se en la pista i «un capitost que relaxara l'ambient» per a guanyar i no continuar amb la frustració psicològica que a més els estava produint la derrota. «No em trobava a gust en el trinquet. M'estava esgotant», diu.

El punt d'inflexió recorda que va ser la tercera partida contra Moltó «Plantar cara als líders va ser crucial i ens va motivar a canviar», al·lega. Aleshores, van començar a desaparéixer els errors, van arribar els quinzes i el trio es preparava cada partida «a consciència, estudiant les deficiències i virtuts del rival. Mai havíem jugat junts, però ara hem trobat la millor manera de fer-ho», assegura. D'ací radica la clau per a haver guanyat cinc partides consecutives i haver puntuat en sis. «Teníem un problema endogen de no fer pinya, però som jugadors ambiciosos que sabíem que si trobàvem la forma de fer grup ja no temeríem enfrontar-nos a ningú. Ara parlem molt durant la setmana; entrene al costat de Tonet, al qual considere el meu germà. Amb ell m'entenc a la perfecció i em trobe súper a gust; i Néstor no deixa d'animar-nos pel mòbil per a superar-nos dia a dia», comenta.

Marrahí sent que està aprenent molt amb esta Lliga. «M'està ensenyant a jugar en equip. Abans era súper independent, no em fixava en el joc dels meus companys, jugava al meu ritme i volia totes les pilotes. Ara tinc la tranquil·litat necessària per a una competició tan llarga», confessa. Este canvi, per cert, que suposa un augment considerable del nombre de partides, el considera «fonamental per a poder acoblar-se i mostrar realment el nivell del grup».

«Molt mal haurien d'anar les coses per a no estar dins de la semifinal", bromeja Marrahí. Però tampoc es confia. Assegura que continuarà jugant al màxim contra els equips de Xeraco i Oliva. «Montaner té la treta més forta i Brisca dóna molt respecte perquè no perdona cap. Els veig en semifinals al costat de Sergio, que sempre fa molt equip; i a Moltó», conclou.