Pere Roc II, Santi i Monrabal II són els primers aspirants al títol de la Lliga Bankia d'Monrabal IIescala i corda. L'equip representatiu de la ciutat de Benidorm es va guanyar el dret de jugar la final en superar ahir al trinquet de Vilamarxant a la formació de València de Puchol II

La partida va ser molt bona en el seu desenvolupament, amb els dos trios passant la pilota A més a més va ser una confrontació èpica, de la màxima exigència per als pilotaris, que malgrat el desgast físic es van descarregar amb pràcticament la mateixa contundència fins a l'últim quinze. També emocionant a més no poder, per la quantitat de jocs que van caure a l'altre costat després de tombar un val o més. I el desenllaç, independentment del triomf d'uns o els altres, una meravella, per la incertesa i possibilitat de sumar dels dos.

Primer van dominar els ara ja finalistes, que van posar el marcador en 35-15 a favor seu. En estos compassos inicials Pere Roc II es va aliar amb les 'mentides' del trinquet per evitar que Puchol II exercira la seua hegemonia en el rebot, Santi va estar demolidor en cada rematada i Monrabal II s'encarava a la llotgeta com si no valguera, demostrant que per sa casa podria caminar amb els ulls tancats. Però els rojos reaccionaren, comandats per un impressionant Puchol II. El trinquet de Vilamarxant continua sent per a ell un escenari de més llàgrimes que alegries, almenys en les competicions oficials, però amb actuacions així no es pot dir que no siga propici per al pilotari de Vinalesa.

Amb el dau dibuixat de Puchol II, els rebots que ara sí que mataven i les seues escomeses d'aire, els de València van neutralitzar el desavantatge i van igualar a 35. Això amb l'afegit de l'aportació de Raúl i Bueno, que deixaven fer al seu líder, però apareixent quan tocava per a cobrir-lo i també anotar. I d'algunes errades blaves, que van fer que apareguera el 'fantasma' de Sueca, quan els de Benidorm van deixar escapar el triomf.

La partida ja no tenia amo, per moments s'intuïa la possibilitat de la remuntada, en altres que hi hauria pròrroga i també que Puchol II, Raúl i Bueno es podien escapar. I després de les igualades a 40 i 45 va arribar la classificació de Pere Roc II, Santi i Monrabal II per una diferència de tres jocs. Però la sensació era que la partida, gran partida, s'havia resolt en 55-55.