Les semifinals de les lligues Bankia van quedar ahir definitivament configurades a Pelayo amb el sorteig dels emparellaments i la tria dels trinquets. D'acord a les declaracions realitzades a este diari pels restos dels huit equips, la satisfacció pel resultat és general.

En la competició d'escala i corda, l'atzar ha volgut que una eliminatòria enfronte a Francés, Pere i Tomàs II contra De la Vega, Félix i Nacho. La partida d'anada es jugarà el pròxim dissabte a Pedreguer i la tornada el dia 31 a Bellreguard. L'altra semifinal mesurarà a Puchol II, Raúl i Bueno contra Pere Roc II, Santi i Monrabal II en partides que tindran lloc este diumenge a Sueca i el divendres 29 a Vilamarxant.

En la Lliga Bankia de raspall, la primera semifinal enfrontarà a Moltó, Josep i Lorja contra Marrahí, Tonet IV i Néstor. El primer assalt està programat el pròxim divendres a Piles i el segon el diumenge 31 a Xeraco.

En la segona semifinal, que jugaran Montaner, Brisca i Gabi contra Sergio, Seve i Ricardet, l'anada es disputarà este dissabte a la Llosa de Ranes i la tornada el dia 30 a Bellreguard.

Pel que fa al resultat del sorteig, Montaner, Sergio, Marrahí, De la Vega i Francés asseguren que era el menys important perquè qualsevol rival haguera estat complicat.

Moltó sí que assenyala que hauria triat a un altre equip, que no especifica, i no al de Marrahí, però tampoc és un aspecte que considere fonamental. «Si vols guanyar la Lliga has d'estar capaç de guanyar a qualsevol», diu.

Per la seua banda, Puchol II i Pere Roc II, que no estaven junts en el moment de parlar amb este diari, coincideixen prou en el seu paréixer pel que fa a la contra. «A priori pot ser l'equip més complicat, però a mi m'agrada perquè és un trio que no sorprén, no és tan imprevisible com els altres. Sabem com juga i sempre té el mateix nivell, que és excel·lent, però això et permet orientar la partida», apunta el de Benidorm. «És un equip que coneguem molt i per tant sabem com els hem de jugar», diu Puchol II.

Els trinquets

Una vegada fet el sorteig es van escollir els trinquets. Pel resultat dels encreuaments solament van poder triar els dos primers de la classificació de cada competició.

En la Lliga d'escala i corda va sorprendre la decisió de Puchol II. En el cas d'optar per Bellreguard hauria evitat el trinquet de Vilamarxant, on Pere Roc II ha sigut el seu botxí en diferents ocasions «Hem triat Sueca perquè ens va molt bé i perquè volíem fugir de Pedreguer, que no se'ns ha donat massa bé. Pere Roc II ha triat Vilamarxant, es diu que és un trinquet que no se'm dóna bé, però jo no tinc cap pega per jugar en ell», explica Puchol II.

A l'altre costat, el defensor del títol va quedar encantat per poder escollir el recinte que volia. «El trinquet de Vilamarxant és el que més ens condeix», apunta.

Pel que fa als escaleters de l'altra semifinal, ambdós consideren que les places que els han tocat en sort en són bones per a jugar-se la passada a la final. «Pedreguer ens agrada molt als tres i el de Bellreguard és un dels trinquets on em trobe més còmode», comenta Francés. «Pedreguer és un trinquet que se'm dóna molt bé i el de Bellreguard no el tenim massa tocat, però és fàcil adaptar-te a ell», afig De la Vega.

En la Lliga de raspall, Sergio va triar primer per ser el campió de la fase regular. «Ens hem quedat Bellreguard perquè en ell juguem molt a gust i perquè a Seve, que és qui ha d'acabar els quinzes, li va molt bé. El de la Llosa és ràpid i un poc mentider, però està al costat de casa i ens vindrà bé per a tindre més suport de la nostra gent», apunta.

A continuació, Marrahí es va adjudicar Piles. «Ho hem tingut molt fàcil per a escollir. Bellreguard y Xeraco ens pareixien de categoria per a la tornada. I entre la Llosa, que té algunes mentides i vam perdre, o Piles, on els tres juguem molt còmodes, ens hem quedat amb Piles».

Moltó i Montaner no van poder escollir, però estan satisfets. «Els dos trinquets m'agraden. Teníem preferència per Bellreguard, però Piles i Xeraco són bons per a nosaltres», diu Moltó. «El de Bellreguard era el nostre preferit i ens ha tocat. I personalment m'agrada molt el de la Llosa de Ranes perquè he jugat moltes partides en ell des de menut» assenyala Montaner.