El món a l’inrevés. Acaba la partida i l’equip que ha perdut esclata d’alegria mentre que els vencedors es retiren del trinquet decebuts. Però l’estat d’ànim d’uns i els altres té una explicació lògica: Moltó, Josep i Lorja es van classificar per a la final de la Lliga Bankia de raspall van veure molt a prop la possibilitat de jugar-la o, almenys, de forçar la pròrroga.

Al trinquet de Xeraco es va completar ahir la tornada de la segona semifinal. La formació ara finalista, la de Barxeta, arribava amb el considerable avantatge del 30-10 de l’anada. Per tant, el trio de Villanueva de Castellón necessitava pràcticament un miracle, que els isquera una partida de deu i que la dels rivals fóra discreta. La primera part es va complir, però no la segona. Marrahí i els seus van guanyar per 30-15 i continuen endavant Moltó, Josep i Lorja per la renda adquirida en l’anada.

La confrontació no va ser espectacular, però sí un bon espectacle. Es va jugar amb molta intensitat, hi hagué molts intercanvis de qualitat i nombrosos moments que van encendre al públic, sobretot pel que significava la consecució del quinze en qüestió. La tensió es podia tallar per moments. Marrahí va liderar la victòria blava amb Tonet IV fent de punyal. I en els rojos, Moltó ser un autèntic número u, Josep va traure esquerres miraculoses i Lorja va fer quinzes que ara valen una final. El títol es resoldrà el diumenge dia 14 al trinquet de Bellreguard on des del dissabte esperen Sergio, Seve i Ricardet, que en la recta final del campionat estan intractables.