L'any passat, l'anterior i encara alguns més enrere, les lligues ja estarien oblidades en este moment de la temporada. Fins i tot s'hauria completat algun trofeu menor dels molts que se celebraven fins a inclús superposar-se, la qual cosa creava de vegades confusió entre els aficionats per la complexitat que suposava el seguiment de tots.

En el present exercici la temporada professional ha reduït considerablement el nombre d'esdeveniments i això ha permés que les cites més significatives guanyen en rellevància. Com les lligues, que dels dos mesos de durada han passat a quatre. A més han estat millor estructurades, amb una jornada per setmana i la corresponent classificació perfectament actualitzada cada diumenge.

Els pilotaris, segons comentava Moltó Això els que han volgut, perquè aquells que necessiten una altra partida setmanal per a mantenir el rodatge també han tingut l'ocasió de jugar en el 'dia a dia'.

I el públic, si s'agafa com a referència l'afluència als trinquets, també ha beneit els canvis en les lligues perquè les grans entrades han estat la tònica dominant en les dues competicions. És el que té atorgar-li exclusivitat a les aparicions de les grans figures.

Hui, dia 7 d'abril, es decideix el primer gran títol de la temporada en la pilota professional, el de la Lliga Bankia en la modalitat d'pilotaescala i corda Serà en el marc habitual de les partides més importants, el trinquet Pelayo. La faixa roja li correspon a l'equip que representa a Benidorm, amb Pere Roc II, Santi i Monrabal. I de blau, la formació d'Almussafes amb PelayoPere Roc IIDe la Vega

Si cada trio juga el que pot, no hi ha favorit. Pere Roc II, Santi i Monrabal II són més de tindre la iniciativa, de buscar el quinze en cada colp. Però això suposa arriscar i, de vegades, errar més del que toca. La pressió d'estar a solament nou jocs de proclamar-se campions tal vegada porte als pilotaris a, inconscientment, tallar menys la corda del que acostumen. Dependrà de les primeres sensacions, de com responga la vaqueta i es pose la final en els jocs inicials. Però, que juguen a assegurar no és massa probable. No va en l'estil dels pilotaris.

De la Vega, Félix i Nacho tal vegada estiguen més compensats. L'escaleter és el bastió, qui dóna la tranquil·litat als que han de matar per la seua capacitat per a restar amb les dues mans... de totes les maneres. Encara així és probable que Félix estiga prop del jove d'Almussafes. No perquè no es fie d'ell sinó perquè el seu joc és descarregar-se des de lluny. I això li va molt bé a Nacho, que sovint actua més de mitger que de punter.