15 de abril de 2019
15.04.2019
Lliga Bankia de raspall

L'equip i les individualitats guanyen la Lliga de raspall

Sergio, Seve i Ricardet superen en la final a Moltó, Josep i Lorja

15.04.2019 | 12:28

L'equip de Genovés de Sergio, Seve i Ricardet es va adjudicar ahir el títol de la Lliga Bankia de raspall perquè durant bona part de la final disputada al trinquet de Bellreguard va passar per damunt dels representants de Barxeta, Moltó, Josep i Lorja, que van cedir per 30-5.

Va ser una victòria del conjunt, perquè cada línia va saber en tot moment el que calia fer, on esperar als rivals i de quina manera espentar. Tenien la partida perfectament estudiada i no se'n van eixir ni una coma del guió. Els rojos no van saber reaccionar fins que el marcador va registrar 25-0. A partir d'ací van jugar molt, però ja era tard.

Però a més va ser un triomf de les individualitats. I si es tracta d'assenyalar un per un, Seve va estar incommensurable; una altra vegada. El mitger va emprar les dues mans per a parar les tretes de Moltó i no va entregar ni una pilota. Molt al contrari, responia al campió individual buscant i trobant la llotja o la galeria. Impressionant.

El de Villanueva de Castellón ja acumula una Lliga amb solament dènou anys en la segona participació i la primera final. Però la màxima competició per equips no és la seua gran motivació. «El mà a mà és el principal objectiu d'enguany. M'agradaria ser el jugador més jove en guanyar-lo. La preparació que duc està tota orientada a l'Individual, però també em val per a la resta de les competicions i per això m'he trobat tan bé en la Lliga», deia.

A Seve se li va preguntar si amb este títol i la importància de la seua aportació, la promesa ja estava consagrada. I ell tornava a apuntar al mà a mà. «Per a consagrar-te has de fer alguna cosa més que guanyar la Lliga. És la competició més important per equips i resulta molt complicat ser campió, però tens gent que t'ajuda. Sergio i Ricardet han jugat molt bé i ha sigut un títol de tres; jo vull un títol d'un solament».

La feina menys agraïda, però igualment important, va correspondre a Sergio. El rest va ser un mur, un frontó que ho tornava tot. I al dau va traure magnífic, canviant la seua manera de colpejar, que en ell és habitual que dirigisca al tamborí, per a picar la pilota en la muralla perquè obrira a Josep o Lorja.

El capità i el líder destacava la perfecta execució de l'estratègia. «Estem tota la setmana motivant-nos i parlant de com afrontar la final. Ha sigut una victòria d'equip. Jo com a veterà els done consells i intente deixar la pilota sempre complicada als rivals, aguantar les pilotades i dirigir el joc. Seve és qui pega i Ricardet remata davant ràpidament». Una magnífica lectura del que havia sigut la partida.

Ricardet, que efectivament va ser un raig en la seua parcel·la, va reconéixer que quan els rivals van començar a jugar el que poden, en algun moment va tindre por per la possibilitat de la remuntada. «Però ens hem mantingut forts mentalment i units, de manera que no hem tingut dubtes en el nostre joc», explicava.

El punter porta dues lligues consecutives. Paraules majors. Però des de la consecució de l'últim quinze estava pensant en Castelló de Rugat, on demà jugarà la final de la Lliga 2. «Vull guanyar-la perquè suposaria entrar en la Copa de mitger».

Els derrotats se n'anaren molt decebuts. No tant per deixar escapar el títol, sinó per la manera. Reconegueren la superioritat dels rivals i que havien pagat la manca d'intensitat en els cinc primers jocs. I es lamentaren per no haver eixit com en els dos últims.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook