20 de abril de 2019
20.04.2019
Lliga 2

Fageca i Tomàs s'imposen en una final de primera

El títol de la Lliga 2 els atorga la classificació directa per a la Copa

20.04.2019 | 11:42
Fageca i Tomàs s'imposen en una final de primera

Amb partides com les que s'han donat al llarg de tres mesos i amb colofons com el d'ahir en la final disputada a Vila-real, tal vegada seria millor que la Fundació pensara una altra denominació per a la Lliga 2. I és que este nom sembla que fa referència a una segona divisió quan en realitat ha sigut una competició de primer nivell.

Fageca i Tomàs II ja són els campions en superar a José Salvador i Tomàs II en iguals a 55. La final va ser una mascletà d'eixes que et deixen un gran sabor de boca, de les que es reserven per al final gran part de la pólvora per a acabar en un terratrémol. Fins al 35-35 sempre va manar la parella que estava al dau. La partida era bona, la intensitat màxima i els intercanvis de qualitat, però la iniciativa corresponia als que pegaven primer.

Va ser amb el després del 35-40 favorable a José Salvador i Nacho quan la final va passar a ser excepcional. Ara es pegava per igual des dels dos costats de la corda, a més amb intenció i precisió. Hi havia fetes de daus mil·limètriques, mans que alçaven pilotes que pesaven tones i rematades tallades de corda o apegades a la careta i la muralla. Impossible ratllar més alt. I així fins a la conclusió, per a bé del públic que va omplir el recinte de la Plana.

La cara i la creu

Especialment content se'n va anar Fageca de Vila-real. Naturalment pel fet d'aconseguir el títol, però sobretot per la manera. «Feia anys que no sentia estes sensacions i estic molt content de poder guanyar-me el lloc en la Copa d'esta manera. Abans m'havien donat alguna oportunitat que no vaig acabar d'aprofitar i quan he estat bé per a una altra oportunitat, no l'he tinguda. Per això valore molt esta victòria i la classificació per a la Copa, on espere tornar a ser el que era».

L'escaleter assegurava que es va sorprendre a ell mateix per la seua excel·lent actuació i la contundència de les seues accions. Però hi havia una explicació. «He tret forces de dins veient que al trinquet estava la meua dona, la meua família i altres que ja no estan, però que també estaven mirant la final des d'allà dalt», explicava.

Ara bé, Fageca se'n va anar amb certa sensació agredolça. «Em sap molt de mal que José Salvador es quede sense jugar la Copa, però està fent un treball sensacional i amb la progressió que porta no tardarà a estar entre els millors».

Tomàs II tampoc cabia en si de goig. «Sempre dóna gust guanyar un campionat, però la satisfacció és doble perquè podré jugar la Copa amb les primeres figures», deia.

La victòria del de Xaló té encara més mèrit tenint en compte que va superar a Nacho en el duel entre mitgers al recinte on molts diuen que el de Beniparrell és el millor. «N'hi ha dies per a tots. Este és un trinquet on Nacho rendeix més, però altres voltes ell pot estar millor en un altre que en teoria és més favorable per a mi. La majoria dels pilotaris estem molt igualats i cada dia lluitem per estar entre els millors», afegia.

En el bàndol derrotat la paraula que més van emprar José Salvador i Nacho va ser «llàstima». I és que després de ser el millor equip durant bona part dels tres mesos i mig de durada, no han pogut rematar amb el títol i la classificació per a la Copa. Però no estaven tristos; tot el contrari, isqueren del trinquet orgullosos del que van fer ahir i en tota la Lliga. I poden estar-ho.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook