La constància és una virtut i la veterania un grau. Fageca posseeix ambdues qualitats i gràcies a elles no solament s'ha guanyat un bitllet per a la Copa en proclamar-se campió de la Lliga 2 sinó que a més ha recuperat la il·lusió per anar al trinquet a jugar.

En la Lliga 2 s'ha vist a un pilotari rejovenit malgrat que amb 31 anys no és dels més veterans, però sí dels que ho han tingut més complicat a causa de les lesions. Fa un temps que recorda al Fageca d'abans de trencar-se el colze, aquell que guanyava lligues i disputava finals del mà a mà. «Des de fa uns mesos em prenc la pilota d'una altra manera. No vaig solament a competir i a buscar el resultat sinó també a disfrutar de l'ambient i de la gent. I en les partides vaig quinze a quinze i, si la erre, no passa res. Evidentment vull guanyar, però sense pressionar-me com feia abans», explica.

Amb esta actitud i els bons resultats, l'escaleter ha recuperat la confiança. «M'he tirat molt de temps jugant sense demanar una pilota al mitger. Tampoc em sentia capacitat per a dir-li busca allò o l'altre. Volia passar desapercebut i la prioritat era no errar pilota. Però ara sí que vull que vinga la pilota a mi», diu.

L'esport d'elit sempre és exigent, de vegades agraït i també cruel. Fageca ha passat per totes les fases, sent la penúltima la més complicada. «Després de quedar-me sense contracte no em seduïa res haver de barallar-me amb un trinqueter pel jornal i fins i tot vaig pensar en la retirada. Si haguera vingut un club de llargues potent en una bona oferta, probablement m'ho haguera deixat. Ara pense que, afortunadament, eixa oferta no va arribar».

Ara es troba en un moment de maduresa en el qual la prioritat és formar futures figures, mentre que el trinquet és una vàlvula de fuita. «No entrene com abans perquè, sense contracte, els ingressos són quatre o cinc vegades menys que quan el tenia i no puc dedicar tant de temps a preparar-me. Ara, la meua feina és la de preparar a pilotaris en la Federació i jugar és una cosa secundària laboralment parlant, però que vull mantenir perquè m'agrada en 'locura'. I si a més em paguen, millor que millor».

Però això no vol dir que el pilotari renuncie a tornar a estar en nòmina. «Somnie amb que la situació revertisca i em facen un contracte. Però sóc realista i sé que hi ha gent jove que vol el mateix i el més probable és que li ho facen a ells. Però he passat d'estar enfadat per esta situació a anar al trinquet amb alegria perquè vaig a jugar», comenta.

L'alegria a la qual fa referència també ve donada pels resultats. I amb ells, la voluntat de mirar, almenys, a mitjà termini. «Sé que jo no agafaré un rebot i vaig a fer-ho com Genovés II i Puchol II, però he recuperat pilotada i amb ella la possibilitat de fer-la forta i de posar en complicacions als rivals. I he passat de pensar en la retirada a pensar que encara em queda algun any per a jugar a bon nivell», assenyala.

En la Copa té posades moltes esperances. No es postula aspirant al títol «però la veig com una oportunitat de recuperar el meu nom. El que vull és que, quan arriben jugadors com Soro III o Pere Roc II, que no pensen que eixa partida la tenen guanyada sinó que hui s'enfronten a un rival que li ho posarà difícil».

Però això serà després de l'estiu. Prou abans, quan acabe el Campionat Fundació que comença este divendres, arribarà una de les competicions que han fet gran a Fageca, l'Individual. «També és una oportunitat de demostrar coses. Ja no tinc l'objectiu de guanyar-ho com abans d'operar-me sinó de donar una bona imatge i arribar el més lluny possible.

Per a arribar a les fases finals és probable que haja d'enfrontar-se en les primeres rondes a algun jove que ha estat modelat per les seues mans. Ell estaria encantat. «Jugar contra un xic que he tingut en el centre de tecnificació significa que ja sóc veterà i que estic fent bé la meua feina. Per a mi és un orgull i una cosa natural. A mi em va passar el mateix quan vaig començar i jugava contra Mezquita, Víctor i altres que estaven fent-se veterans».