A Genovés II li va costar agafar el son quan en la matinada del divendres va arribar a casa després de classificar-se per a la final de l'Individual Bankia d'escala i corda en superar a José Salvador per 60-30 al trinquet de Vila-real. «Quan jugue a la nit després sempre em costa dormir. I amb una partida de tanta tensió, encara més. He dormit solament unes tres hores i mitja».

El dissabte i al trinquet PelayoMalgrat no haver descansat massa, ahir assegurava a este diari que el cos li diu que està «en pau. És un premi enorme. No he guanyat res, però és una de les alegries més grans que he tingut en la pilota. Estos anys han sigut molt durs, n'hi ha tones de treball darrere i, després de tantes operacions, no puc descriure l'alegria que em suposa tornar a jugar la final. Ara el que vull és passar-me-ho en gran i, si la tinc bona per a encarar-me a la careta, ho faré per a fer gaudir al públic».

El rival pel títol serà Soro III

Genovés II no parla de favoritismes, però sí que accepta que se li atorgue el primer quinze de la final...de manera simbòlica. «En la pilota existeix el romanticisme i pot ser que el dissabte jo tinga una miqueta més de favor del públic per no haver guanyat mai l'Individual i per tot el que he passat. Sentir eixa calor em dóna ales i m'emociona veure que n'hi ha molta gent que li fa molta il·lusió que estiga en la final. Crec que ha sigut excessiu el castic que he tingut, però es paga amb moments com els que vaig viure a Vila-real».

José Salvador li ho va posar molt complicat en la primera meitat de la semifinal mentre que en la segona, el jove de Quart de les Valls es va desfonar físicament. «La partida portava molta fatiga pel ritme que estàvem imposant, però enguany he arribat molt preparat i estava aguantant bé. Amb 35-30 vaig notar que José Salvador s'estava cremant més ràpidament que jo, crec que per la tensió de tindre tan a prop la seua primera final i pel fet de jugar en un trinquet ple on tot el públic li espentava. No vaig pensar que tenia la partida guanyada, però va ser un moment important psicològicament i a partir d'ahí vaig jugar molt més a gust».

Ara toca «descansar i recuperar. El treball està fet i estos dies els dedicaré a fer entrenaments curts físics i de mans. I a veure si puc millorar d'una xicoteta molèstia abdominal que tinc des de la primera partida encara que jugant no la tinc», diu. I el dissabte, a jugar la sisena final del mà a mà. «Estic tranquil; el que vull és assaborir-la».