El passat dia 8 es va complir un any des que Coeter II va posar fi a una exitosa trajectòria que el va convertir en una de les figures més importants de la història del raspall El de Simat s'havia passat la vida dins del trinquet i la pilota no podia desaprofitar la seua saviesa, experiència i el respecte que li professa el públic. És per això que poc després de penjar els guants, la Fundació va requerir els seus serveis per a, en condició d'Home Bo, imposar l'ordre en les partides de les competicions oficials i trofeus.

Coeter II estarà el diumenge a Oliva per a impartir justícia, si calguera, en la final entre Moltó i MoltóMarrahíPreguntat per un possible favorit, apunta al vigent campió. «Moltó aguanta físicament molt més que tots i això és fonamental en partides amb tant de desgast. I ara que s'han allargat un joc la seua fortalesa física és més determinant. A més, en llevar-li pes a les pilotes, cosa que fa que el joc del dau no siga tan decisiu, encara té més possibilitats perquè ell és un jugador molt complet mentre que Marrahí depén molt de la treta», comenta.

Però el que acaba de dir no és un pronòstic. Malgrat el favoritisme del rest de Barxeta, el blau tindrà les seues opcions. «Marrahí té una eixida fortíssima i l'ha d'aprofitar. Ha d'intentar distanciar-se en els primers jocs i després aguantar el ritme de Moltó. Per això és fonamental que sàpiga dosificar-se. Ha de començar pegant molt, però reservant forces per a no buidar-se en el tram final, que és quan Moltó estarà millor», explica.

Les opcions del pilotari de Villanueva de Castellón també passen, segons el parèixer de Coeter II, pel fet de saber cuidar el material. «De normal cada pilotari gasta la seua pilota nova. Marrahí hauria de gastar les dues, alternar-les de manera que arriben mitjanament vives fins al final. Això seria bo per als seus colps de força i per al seu traure».

Trinquet gran i pesat

Del trinquet d'Oliva, que s'estrena com a escenari de la final de l'Individual, considera que és més favorable al defensor del títol. «És un trinquet especial per a una final per bonico i ben preparat. I molt gran i pesat. En ell costa prou fer el quinze perquè les parets són molt nobles, els rebots no enganyen i la galeria del dau està molt alta. Això és un avantatge per a Moltó», diu.

Pel que fa al moment en què arriben els dos aspirants al títol, de Moltó diu que el veu «millor que en la vida. Va sobrat de raspada, de treta, té una esquerra espectacular, la pilotada més forta de tots i és el que millor sap acabar els quinzes. A més està en l'edat ideal i, a diferència d'altres anys, em fa la impressió que està molt centrat i molt segur d'ell i del seu joc», apunta. I de Marrahí assenyala que «és el de sempre, la qual cosa és positiva. Es tracta d'un jugador molt impulsiu que es clava en la partida molt prompte i que, si les coses li van bé, és molt perillós perquè ell mateix s'anima i posa a la gent a favor seu perquè té un gran carisma».

Poca presència dels mitgers

Coeter II va forjar la seua llegenda al mig i per això té més mèrit que acumule dos individuals en un total de cinc finals disputades. «Jo no tenia una treta molt forta, però sabia traure. No era el més reboter, però els tornava. El que jo tenia molt bo era la raspada. Amb una bona treta que em deixara la pilota bona, tenia més facilitat per a acabar-la per la meua condició de mitger. En el moment que podia ficar-me en el dos i mig o tres, la iniciativa era meua. I al rest intentava llevar-li-la al rival fins que me la deixava bona per a carregar o raspar dalt».

Des que es va retirar, els mitgers no han tingut massa pes específic en el mà a mà. Seve, Tonet IV o BriscaAcí va el consell del mestre: «El mitger sempre juga descol·locat i té el problema de la treta. Perquè un mitger tinga opcions en l'Individual, primer de tot t'ha d'agradar. Això vol dir que te l'has de preparar a consciència sabent que tens menys armes que els restos».