Segons el diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les xifres són quantitats representades per números. Però darrere d'eixes xifres s'amaguen fets i realitats. Darrere de les finals disputades i els títols guanyats hi ha moltíssimes hores d'esforç i sacrifici que són difícils de determinar amb xifres. Això sí, de tant en tant, ens ajuden a fer-nos una idea d'aspectes curiosos sobre el currículum i la trajectòria esportiva dels nostres pilotaris.

Moltó i Marrahí jugaran el diumenge, a la localitat d'Oliva, la final del Campionat Individual Bankia de Marrahíraspall Una competició que celebra enguany l'edició número trenta-tres, una menys que en la modalitat d'escala i corda perquè l'any 2003 no es va disputar.

Per al jugador de Barxeta, que té 27 anys, l'enfrontament suposa la seua cinquena final consecutiva, amb la possibilitat d'aconseguir el quart títol. Si així fora igualaria a Pasqual II del Genovés amb quatre campionats i un subcampionat, i només quedaria per dalt Waldo, que va aconseguir deu títols i dos subcampionats, un dels dos precisament a la final que va perdre contra Moltó.

En el cas de Marrahí, que té 29 anys, juga la segona semifinal consecutiva, tercera en la seua carrera com a pilotari professional. Té ara a les seues mans, i mai millor dit, l'opció de sumar el segon títol Individual, després que en 2014 anotara el primer contra Guadi, en eixe moment conegut com a Pepe de la Llosa. Han passat quatre anys i cinc mesos des d'aquella partida, quan amb 24 anys es va proclamar número u.

Casualitats de la vida, aquell Campionat Individual que va començar a finals de 2014, va acabar ja inaugurat el 2015, el mateix any que Moltó va derrotar a Waldo. Per tant, en un mateix any es van proclamar campions els dos jugadors que ara lluitaran en la final del diumenge a un trinquet que, per cert, es va inaugurar també el 2015. Fins al moment, per a ser el rei del raspall s'havia de pagar un preu de quatre jocs. Enguany, però, la victòria està més cara i el campió haurà de sumar-ne cinc. Els números són importants i es queden als quadres d'honor, als diaris, a les trajectòries professionals... Però no oblidem que els records i sentiments es queden per sempre a la memòria de les persones.