Al trinquet de Bellreguard es van complir ahir els pronòstics i Moltó estarà el proxim diumenge a Oliva jugant la seua cinquena final de l'Individual Bankia de raspall. El vigent campió va superar amb autoritat a Iván per 25-5 en partida que va tindre lloc al trinquet de Bellreguard.

En la confrontació va quedar clar que els dos pilotaris estan en nivells diferents. Normal; el roig és el gran dominador de la modalitat des de fa anys i el blau està en el camí de convertir-se en figura. Va ser una partida còmoda per a Moltó, que al dau va ser molt superior mentre que al rest, amb Iván traent, sí que va trobar un poc d'oposició. El primer joc va ser per al jove d'Ontinyent i la resta els va sumar nets els de Barxeta.

En acabar la partida hi havia felicitat en els dos costats. Més en el de Moltó, per mantenir-se ferm en la defensa del títol i per la manera en què està transcorrent la competició. «He canviat molt la manera en què m'agafava l'Individual fins que el vaig perdre. L'agafava amb moltíssima pressió i ara no. Disfrute i m'ho passe bé, jugaria cada dia», dea Moltó. La supremacia que Moltó ha recuperat en el trinquet és conseqüència del treball realitzat. El físic, però també el mental. «Moltes vegades m'han preguntat quina és la meua partida preferida a nivell professional i sempre dic la final contra Waldo. Però si haguera de descriure un moment jugant a pilota, seria quan jugava en mon tio. Tot el treball que vaig fer psicològicament, retrobar-me en aquelles imatges i en aquelles sensacions, m'han fet que tornara dins del trinquet».

L'alegria d'Iván, malgrat la derrota, estava més que justificada. Amb solament dèsset anys, el pilotari d'Ontinyent ha estat el quart millor 'manomanista' del 2019. A més a més, ahir va complir el somni d'enfrontar-se mà a mà al seu referent. «M'imaginava el resultat però m'emporte una experiència bona. Jugar contra Moltó em serveix per a seguir aprenent d'ell. Així puc millorar jo ia veure si puc agafar-lo», explicava Iván.

Per a Moltó, l'admiració que li professa Iván és motiu d'orgull. «Entrenant em fixe i dic: 'jo jugue així'. N'hi ha moltes pegades que són molt semblants. A mi m'alegra moltíssim que la gent jove vaja fixant-se en mi, és senyal que potser estàs fent les coses bé», comentava el de Barxeta.

No solament això, semble que el mestre l'ha acceptat com a deixeble. «Vaig parlar amb ell. Fa temps li vaig recomanar un llibre, 'Jugar con el corazón', i li vaig dir que quan jugue un Individual o alguna partida, que no oblide mai disfrutar i passar-ho bé. Que no hi vaja amb la pressió de voler guanyar per voler tindre un títol. Els Individuals, si no els has disfrutat, no valdran per a res», conclou Moltó.