Els quatre títols de Moltó encara estan lluny dels deu que va aconseguir MoltóWaldo, però «tot és possible i els límits estan per a superar-se. Quan vinga el pròxim Individual, si el guanye, en quedaran cinc per a agafar-li».

És simptomàtic que, per primera vegada i després d'anys evitant parlar d'arribar als números del gran campió del raspall, Moltó acceptara ahir el repte. És conseqüència de la nova filosofia de vida del pilotari de Barxeta. «El canvi m'està fent molt feliç. Les coses materials ja no són importants i de fet he regalat dos de les motos que tenia. Encara en tinc set. Ara li atorgue més importància a estar en la meua dona, en ma mare o passejant per la natura», explicava en acabar la final.

Esta felicitat també es trasllada al terreny de joc i sobretot a l'Individual, la competició predilecta de Moltó. «Guanyar un títol també m'aporta motivació i en vull més. La setmana que ve ja he quedat per a entrenar mà a mà» Per això ja s'atreveix a apuntar cap a Waldo, però sense ficar-se pressió. «Esta és l'edició que millor m'he trobat psicològicament. He jugat totes les partides sense importar-me el resultat. He jugat quinze a quinze a dominar la pilota i a passar-me-ho bé amb ella. Ara jugue a pilota perquè m'agrada», comentava.

La partida no va tindre més història que la que diu el resultat sabater. Moltó va estar perfecte, com en tota la competició. Va traure fort i al lloc, va restar amb potència i va fer gala d'una tècnica depurada amb els rebots i els colps d'esquerra. A més a més va raspar molt.

Enfront, Marrahí Res semblant al pilotari que havia superat amb autoritat les eliminatòries anteriors i que en semifinals va eliminar a un altre dels grans aspirants al títol, Ian, en la millor partida del campionat. El pilotari de Villanueva de Castellón se'n va anar del trinquet d'Oliva enfadat, que no trist. I no per la derrota sinó pel fet de no oferir l'espectacle que ell volia que tinguera la final. Li dolia no haver correspost al públic.

En el primer joc ja es va intuir que el de roig estava molt bé i el blau no tant. Marrahí va començar al dau explotant una de les seues grans virtuts, la treta, però el punt de mira no estava afinat, sobretot en les jugades posteriors on les pilotes picades en la muralla eixien massa centrades i les ajustades a la careta acabaven a l'escala.

Moltó sí que va fer bo el traure posteriorment (10-0) i a continuació va arribar un joc clau: el de retallar les distàncies i entrar en partida pel que feia a Marrahí o el de distanciar-se i deixar pràcticament sentenciada la final en el cas de Moltó. Marrahí va començar bé; trenta-net amb una bona treta i atacant, però novament arribaren les imprecisions que Moltó va aprofitar per a sumar.

La diferència ja era massa. Sobretot perquè Moltó jugava amb confiança i encert mentre que Marrahí no es trobava. El de Villanueva de Castellón no oferia sensació de seguretat per a capgirar el marcador i el de Barxeta continuava còmode i a la seua. Pas a pas, fins que al cap de poc va tancar la partida.

La victòria situa a Moltó en el segon escaló del quadre d'honor igualat a títols amb Pasqual II del Genovés Això amb molts anys bons encara al davant. I Marrahí ja espera fins a la pròxima edició. Vol la revenja. I, sobretot, vol obsequiar al públic amb el qual tan bé connecta amb la final que havia somniat.

El futur Doctor Moltó que vol ser feliç i fer feliç a la gent

Moltó és una persona singular i una caixa de sorpreses. Ara fa poc d'un mes, l'endemà de jugar la final del Campionat Fundació, que va contraure matrimoni amb Ana.

Va ser en una cerimònia senzilla, a la muntanya, on els nuvis van arribar en una motocicleta clàssica, una Vespa, i a la qual solament van asistir els familiars. «Els amics, que es van assabentar una vegada ja casats, m'ho van tirar en cara. No tant per no anar a la boda sinó per no fer la festa de comiat de solter. Ja la farem», dia rient ahir a la localitat d'Oliva.

Ara s'ha proposat complir amb una cosa que ve de molt lluny. «El meu pare sempre ha estat mal i passava molt de temps en els hospitals. Quan era menut li vaig dir a ma mare que de major seria metge. Ella reia i amb raó perquè en el col·legi no era un bon estudiant».

Però el canvi en la filosofia de vida de Moltó ha fet que els estudis siguen per a ell una manera de llevar-se la pressió del trinquet.

«Ara m'agrada molt estudiar. Em relaxa. I d'amagades em vaig apuntar a una acadèmia, vaig aprovar amb bona nota i quan vaig fer la prematrícula per a la universitat li vaig donar la sorpresa a ma mare». Paraules del futur Doctor Moltó.

Marrahí: "No estic trist, sinó enfadat"

Tan clara derrota va deixar tocat a Marrahí. El pilotari va satisfer totes les demandes de la premsa i els aficionats, però ja en el vestuari es va sincerar. «No estic trist sinó enfadat. Perdre 25-0 em dóna igual, però em cabreja no haver oferit a la gent una bona final a la gent i vull demanar disculpes. Em sap mal perquè el públic vol ambient, vol disfrutar, i jo no li ho he donat». Pel que fa a la seua lectura del desenvolupament de la final, va ser rotunda: «No he estat a l'altura de les circumstàncies. Moltó ha estat al seu nivell i jo no. No és que ell haja estat superior sinó que a mi no m'han eixit les coses i Moltó ha sabut aprofitar-ho. Des del principi he calculat mal i no l'he posat cap pilota de compromís».