Carlos ha revolucionat el món de la pilota. I és que la llegenda del raspall ha anunciat que el pròxim divendres tornarà a vestir de blanc al trinquet de Bellreguard. Per a l'ocasió formarà parella amb Salelles II i en la contra estaran Marrahí. Els dos pilotaris d'Oliva sempre ocuparan el rest i trauran des del 9, amb falta al quinze, i a més s'ha pactat que els quatre han de jugar amb la mà esquerra.

La partida va sorgir per iniciativa d'Emi Peris el passat mes de desembre. El fill major d'un altre mític, Emilio Peris, estava preparant l'homenatge pòstum a son pare i va demanar la col·laboració de Carlos.

El d'Oliva estava desvinculat de la pilota des que van faltar de manera prematura i amb solament un any i mig de diferència els seus germans Diego i Pepito. «Entrar al trinquet era per a mi una frontera enorme, però no podia negar-me per l'estima que li tenia a Emilio», explica Carlos.

I en una de les trobades per a preparar el memorial a El Zurdo, Emi Peris va deixar caure la bomba: li va suggerir la possibilitat de tornar a vestir de blanc per una vegada.

Carlos va acceptar. Ja tenia l'excusa que, inconscientment, estava buscant per a tornar al trinquet, on hi havia un compte pendent. «Necessitava pilota per a curar, en part, la cicatriu que em va crear perdre als meus germans. La partida té un valor sentimental molt gran per ells. La partida no és un homenatge a Diego i Pepito, però jo l'afronte com si ho fóra», diu Carlos.

Amb 45 anys i molt temps després d'haver penjat els guants calia trobar una fórmula que garantira espectacle i opcions de victòria. «Jugar a passar i passar haguera estat molt arriscat i vaig proposar jugar amb les esquerres. No és una mà mestra, no és de potència i sí que ho és de mestria. És un altre tipus de pegada i, encara que Marrahí i Seve són dos dels millors pilotaris del moment, d'esta manera sí que podem tindre opcions», apunta.

L'elecció de Salelles II com a company també té la seua raó. Primer anava ser Álvaro, com en el desafiament de l'any 2002 que va abarrotar el trinquet El Zurdo de Gandia i on van guanyar a Waldo i Genovés II. Però el de Faura va tindre un accident i es va fissurar una costella, la qual cosa li impediria entrenar-se durant prou de temps.

La negativa forçosa d'Álvaro va fer perillar la tornada ocasional i excepcional de Carlos. «Vaig pensar deixar-ho córrer, però Emi va insistir perquè triara a un altre company. Solament quedava una opció. Volia a Salelles II i a ningú més. Per una qüestió sentimental, perquè es va formar amb Diego. Em motivava tornar a vestir de blanc amb un jugador fet pel meu germà», diu.

Des de gener, Carlos ha estat entrenant i preparant-se de manera exhaustiva amb un nutricionista, un fisioterapeuta i un massatgista.