Vicent Sendra Acosta, 18 anys, Xeraco. Este jove de la Safor assisteix cada dia a les seues classes de segon de batxillerat amb l'objectiu de ser en un futur no molt llunyà professor d'educació física. I és que l'esport és una de les seues grans passions. Potser per eixe motiu no és d'estranyar que amb molt de sacrifici haja aconseguit demostrar que les seues condicions físiques per a jugar a pilota valenciana

Des de ben menut ha practicat el raspall, i tot i que al principi també va jugar a frontó, es va aficionar ràpidament a posar-se els didals per a fer de la pilota valenciana una forma de vida. Amb les indicacions de Dorin, Canari o Josep a l'escola de pilota de Xeraco, Vicent ha anat fent-se major. Va ser a l'estiu de 2018 quan va començar a disputar segones partides, tenint l'oportunitat de jugar amb els millors de l'elit professional. Des d'aleshores, és habitual veure a este jove en les confrontacions del dia a dia.

El pròxim dimarts serà un dels protagonistes de la partida inaugural de la Copa 2 de raspall, amb el trinquet d'Oliva com a escenari de l'enfrontament. Ho farà amb el seu company de batalles per al pròxim mes i mig aproximadament, Murcianet. «És més jove que jo i intentaré que estiga el més còmode possible amb mi i tractarem de disfrutar i fer tot el possible per a guanyar». A més, pot ser la peça perfecta per a complementar l'estil de joc de Vicent i la seua forma de ser. «Té molt bona raspada i els colps a l'aire també molt bons. El seu caràcter és més fort i com jo sóc més tranquil, m'agrada tindre algú ahí que m'anime», comenta el de Xeraco.

Però no rebrà ànims únicament de Murcianet. «Ma mare sempre tracta de canviar-se el torn de treball a l'hospital per a vindre a les meues partides», explica. A més de Marieli, també és habitual trobar a son pare Vicent a l'escala. I al seu costat al tio, Vicent també, qui de ben segur li haurà perdonat que l'acomiadara com a entrenador de tenis per a dedicar-se al raspall.

Ara, baix les ordres del seu preparador físic Canari, segueix treballant fort per a poder ser prompte un habitual entre els millors pilotaris de la disciplina de raspall. Compaginar estudis, entrenaments i partides «no és fàcil però realment es tracta de bona organització».

Va a poc a poc, i tot i que té grans somnis, vol ser realista. «A mi m'agradaria aplegar a ser el número u i guanyar algun Individual, però això és l'objectiu més complicat que hi ha. Em donaria per satisfet estant entre els millors», assegura Vicent. Ara és moment de «fer un bon paper perquè em tinguen en compte» de cara a futures cites. A més, «és perfecte per a motivar-me, traure el millor de mi i tractar de guanyar sempre». No serà fàcil perquè «hi ha mitgers que perfectament podrien haver jugat la Copa Caixa Popular. Els hem de tindre respecte», conclou. Però res és impossible amb ganes i molt de treball.