Al trinquet de Guadassuar conclourà hui el periple de la Copa Diputació de València - Caixa Popular en la modalitat d'escala i corda Dos mesos després del seu començament toca decidir l'altre gran títol oficial per equips de la temporada juntament amb el de la Lliga i serà amb una final de justícia, la millor possible. Veritablement, l'equip de Vinalesa de Puchol II i Tomàs II i el d'Almussafes amb Puchol IIDe la Vega.

Segons el nivell que han oferit les dues parelles en la pràctica totalitat de les partides, la final hauria de ser un esdeveniment en el qual patiran els incondicionals de cada bàndol, mentre que per als neutrals seria una magnífica oportunitat per a gaudir de la pilota.

Si tots juguen el que poden i saben, la incertesa és total en el desenllaç. La parella de Vinalesa es presenta amb el gran aval del seu líder. Puchol II ha completat una Copa superba. Les moltes virtuts de l'escaleter són sobradament conegudes i en la competició les ha elevat a la màxima potència. A més ha fet gala d'una força descomunal quan ha hagut de descarregar-se per a acabar el quinze. Com si es tractara de un mitger.

Amb el rest de Vinalesa convertint en or tot allò que toca amb les mans, Tomàs II ha hagut de fer de gregari d'una manera més exagerada del que és habitual. Però molt ben fet. De manera que l'equip no ha tingut cap fissura; de manera que, per als rivals, buscar al mitger de Xaló tampoc ha estat una opció favorable per a fer el quinze.

En l'equip d'Almussafes, els papers han estat canviats, encara que amb un poc més d'equilibri. En este cas és Jesús qui es troba com una poma. De la Vega també, però el mitger de Silla ha aprofitat que està ràpid, fi i precís en la rematada per a agafar molt de joc.

Esta és una parella que castiga constantment, sobretot des de la línia capdavantera. Els colps correguts de mà de Jesús són un gran problema per als de l'altre costat de la corda. I si els rivals aconsegueixen evitar al mitger, ací que apareix De la Vega per continuar crivellant.

En defensa, Jesús també és la primera opció perquè la pilota arriba abans a la seua parcel·la, encara que en este cas és De la Vega qui aporta més seguretat. Si Jesús la veu bona, a ella tirant-li cap i tot. Però si posar la mà pot suposar entregar-la, millor deixar-la passar perquè darrere n'hi ha un frontó. La solvència de De la Vega restant és màxima. I les rectificacions que fa en mil·lèsimes de segon per a jugar amb una mà o una altra, un luxe.