La creació del Trofeu Jo sóc, que ha estat precedit pels tornejos del Levante UD i el Villarreal CF, ha sigut una iniciativa que perseguia atorgar-li més visibilitat a la pilota professional aprofitant el tiró i la presència que ambdós clubs tenen entre la societat valenciana.

Sembla que l'objectiu s'ha complit. En gran manera i pel que respecta al que ja ha passat, perquè durant dos caps de setmana s'han completat quatre sessions de luxe als trinquets de Vila-real i Pelayo on han coincidit els setze pilotaris en millor forma del moment. Amb cartells tan rellevants concentrats en tan poques jornades, el més normal és que feren soroll i l'han fet.

A més de l'estrictament esportiu, la implicació dels dos clubs també ha estat màxima. La maquinària mediàtica del Villarreal i Levante s'ha bolcat amb els seus trofeus i això ha permés que la pilota traspasse a l'àmbit del futbol. Tal vegada, este siga l'assoliment més gran: donar a conéixer la pilota de vaqueta als aficionats de l'altra pilota, la de cuir que es juga amb els peus.

Entre els pilotaris que han participat en els tornejos, la satisfacció sembla que és màxima. Una raó podria ser la important espenta econòmica que ha suposat jugar-los, sobretot quant més lluny s'ha arribat. Solament el dia de les finals i les partides pel tercer i quart lloc es van repartir dotze mil euros en premis.

Però, si bé la pecúnia és important, més encara entre un col·lectiu que no guanya d'acord amb la seua dedicació i esforç, fa la sensació que els professionals de la pilota estan més agraïts pel tracte que els estan atorgant els dos clubs i per la sensibilitat mostrada cap a ells.

Per exemple, als jugadors els hi va sorprendre molt gratament que Quico Català els visitara i es quedara departint amb ells en el vestuari de Pelayo mentre s'arreglaven les mans. I va quedar tan encantat de l'espectacle el president del Levante que en acabar les dues partides es va quedar en el trinquet, ja buit i sense públic, jugant un mà a mà amb son pare.

Llaneza, vicepresident del Villarreal, també s'ha guanyat l'estima dels jugadors. Fa anys que se la va guanyar. Des del moment en el qual va decidir que el Villarreal havia d'entrar en la pilota perquè veritablement necessitava ajuda. Inclús un pilotari, Puchol II, és imatge de la seua marca solidària i de formació, 'Endavant'. Bravo pels groguets.