Una sola jornada completada no és referent suficient per a calibrar les opcions dels participants en les lligues professionals. Inclús quan estiguen ben avançades les dues competicions, més d'un pronòstic es quedarà en no res perquè durant quatre mesos són diferents els pics de forma que poden tindre els pilotaris. Però el debut dels equips el passat cap de setmana sí que dóna per a fer el primer anàlisi, que en la gran majoria és positiu.

En la Lliga Bankia d'escala i corda, Francés, Nacho i Pere van oferir una magnífica imatge a Pelayo. Pel nivell al qual van ratllar, però sobretot per la compenetració entre mitger i punter, que era la gran incògnita d'esta formació. De moment, prova superada.

També van jugar molt Puchol II, Tomàs II i Guillermo a Vila-real així com Pere Roc II, Javi i Carlos a la Pobla de Vallbona. Els primes, amb l'escaleter de Vinalesa exercint de guia, però amb els seus companys responent com a gregaris. I els segons en conjunt, sent un bloc que podia fer mal des de qualsevol línia.

Pel que fa als derrotats, Marc, Jesús i Álvaro van posar contra les cordes a Puchol II i els seus companys. Com s'esperava, este és un trio que pega molt.

On cal millorar és en el cas de Soro III, Félix i Héctor, que davant el trio liderat per Pere Roc II van complir, però no van explotar el seu potencial durant tota la pàrtida sinó a ràfegues. I sobretot en el cas de Salva Palau, Raúl i Monrabal II. A l'equip li va faltar el seu rest titular, De la Vega, però la clara derrota va ser cosa de tres.

En la Lliga Bankia de raspall, cinc dels sis equips van superar l'estrena amb nota. Uns dels vencedors de la jornada van estar Moltó, Raúl i Ibiza. El campió individual va demostrar al Genovés la seua condició de número u i els novells Raúl i Ibiza van aportar en la victòria. En la contra, Ian, Canari i Ricardet es van quedar en 15, però perfectament podríen haver optat al triomf en el cas de concretar algun dels quatre jocs que van perdre amb val a favor. El rest de Senyera va estar immens.

També van eixir vencedors Pablo, Seve i Lorja, en el seu cas davant Vercher, Sanchis i Javi López i per un ajustat 30-25. La imatge que van deixar els dos trios va ser pràcticament idèntica, a més de bona: restos que trauen molt i són segurs al rest, mitgers que carreguen i puntes resolutives. La partida es va jugar a Bellreguard i va ser una constant de pegar fort.

Solament queden els equips que van jugar el diumenge a Oliva; cara i creu. Punxa, Tonet IV i Néstor van manar amb claredat. Fins i tot no van necessitar traure la millor versió, però deixaren clar que són perillosos. Qui no van complir amb les expectatives van ser Marrahí, Roberto i Gabi, que van caure 30-10. Va faltar molta definició, encert i també paciència i companyonia.