El món de pilota però això no vol dir que els pilotaris estiguen aturats. Més enllà dels entrenaments o activitats que cadascun dels professionals està exercitant estos dies, la sociabilització tampoc es deixa de banda. Els aplaudiments per al personal sanitari des de balcons i terrasses, cada dia a les 20.00 hores, són una bona manera de veure la unió dels veïns però si vius a una zona on la joventut predomina, el temps d'espera s'amenitza de forma més còmoda. Un dels afortunats en este aspecte es Josep Llopis del Genovés. Conegut a la Càtedra com Ricardet, és el punter de l'equip de Xeraco a la XXXVII Lliga Bankia de raspall. «A diferència de la gent de la ciutat, ací al poble ens coneguem tots i quan ens veiem per les terrasses es fa més amé este període», comenta Ricardet.
El punter de l'equip de Xeraco viu a una casa que dóna a dos carrers i això permet que la sociabilització amb el seu veïnat siga més accessible. «Per la part capdavantera és on aplaudim tots als sanitaris cada dia i és el lloc de reencontre social, mentre que a l'altre costat tinc un veí que és discjòquei i ens fica música de tota mena després dels aplaudiments fins a les 21.00 hores», explica el del Genovés que agraeix este tipus d'iniciatives. «La terrassa es converteix en un reservat d'una discomòbil, ja que té unes llums que ho amenitzen. Ens ve molt bé, passem una estona amb bon ambient», diu el genovesí.
Per a Ricardet, la seua terrassa s'hi ha convertit en un espai de reunió amb altra gent. «És gran i quan eixes a fer una mica d'esport sempre trobes algú i fem els exercicis en companyia», detalla el pilotari.
Entrenaments adaptats
Encara que estos dies la pilota està aturada, no és el cas de la preparació física de Ricardet. «En la cotxera he fet un xicotet frontó, tinc espai per entrenar com puc. Pots preparar-te físicament una mica, més que res mantenir-te, perquè no tinc tot el material que tindria a un gimnàs. Ens falta tocar pilota, jo ho faig contra la paret però les dimensions són menudes i no té res a veure amb un trinquet», explica el punter.
I és que Ricardet comparteix el seu preparador físic, Rober Tejero de Fisioactiva, amb Seve i Ian. «És el tècnic d'esport del Genovés, és coneguem de sempre», comenta.
Tanmateix, no soles Ricardet troba a faltar els trinquets. «Mon pare també. És un gran aficionat i jugador amateur. Veiem partides d'abans per la televisió per llevar-se el mico», bromeja el genovesí.
Classificació en pausa
L'ajornament de la Lliga de raspall va pillar a Xeraco amb tot en joc, perquè només queda una jornada per concloure la fase regular. Ricardet, que juga juntament amb Ian i Canari, hauria d'haver jugat contra Alzira, ja classificat per semifinals. «Estem allargant l'agonia. Depeníem de nosaltres però inclús perdent podíem passar si Villanueva de Castellón també caigueren», analitza el pilotari de 25 anys.
Així mateix, Ricardet creu que «el trio estava bé. Ian s'havia recuperat de les molèsties al muscle. Vam perdre l'última però vam puntuar». A més a més, el de La Costera destaca la unió del equip. «Estem en contacte diari, som amics i parlem prou. Tenim el mateix grup de quan vam conquerir la Lliga el 2018, ja que no l'havíem esborrat. Es diu 'trio faller' i el recuperarem per esta edició», diu Ricardet que estos dies es queda a casa.
