Les mans són el bé més preuat dels pilotaris i com a tal cal protegir-les. La manera d’enfaixar-se-les, a més de ser molt personal per les necessitats i predileccions de cada jugador, resulta un dels elements més atractius en l’esport de la pilota valenciana, almenys per als practicants. Fins i tot es cataloga de ritual.
Genovés II pot ser una de les veus més autoritzades per a parlar de les mans. Evidentment per la seua faceta com a professional de la vaqueta, i a més per la seua condició de fisioterapeuta. No solament això, la inquietud per conéixer més d’un aspecte fonamental de la pilota ha dut a l’escaleter a plantejar-se fer un estudi, juntament amb el sociòleg Víctor Agulló i el doctor Miralles. “En l'àmbit de la Comunitat Valenciana no hi ha quasi res i volem aprofundir en este tema. Encara estem en procés de dissenyar com seria l’estudi, però el volem tirar endavant”, comenta Genovés II.
Ja fa més d’un mes que la pilota va deixar de botar i de rodar pels trinquets. Este temps sense inactivitat inclús podria ser positiu per a la salut de les mans. “Els pilotaris patim molt dels colps i són habituals les típiques ‘sentades’, que són lesions que van enquistant-se, a més de xicotetes fissures i altres problemes amb els quals anem convivint. Per tant, este temps sense jugar permetrà que molts milloren estes lesions o que inclús desapareguen”, comenta Genovés II.
Ara bé, la moneda sempre té dues cares. “La part negativa és que si açò s’allarga molt, la mà pot perdre una miqueta de musculatura. Encara així, és prou fàcil de recuperar. La mà no es fa dura per la pell o pels calls que sobretot patien els pilotaris més antics. Quan li tirem a la pilota no es colpeja amb la mà morta sinó que fem força sobretot, amb els músculs que hi ha entre els metacarps. Però el problema no seria tant per perdre part d’eixa musculatura sinó per la mateixa inactivitat. Quan estàs un temps sense tocar pilota perds mobilitat i costa un poc que t’entre en la mà. Pots errar més del compte i això és el que podria produir que se t’agarre perquè la musculatura interòssia no està tan forta com abans”, explica.
Abans de tornar a competir, els pilotaris disposaran d’un temps, d’una mena de pretemporada per a posar-se a to. Les mans també necessitaran una readaptació. “Crec que el més convenient seria començar a tocar amb una pilota grossa, de tenis o frontenis, que ens bufa la mà i això fa que la cosa es pose en marxa metabòlicament. A més a més són pilotes que pesen menys i no has de forçar tant el braç. I a poc a poc anar adaptant-se a una pilota de badana per a acabar amb la de vaqueta amb la mà arreglada. Crec que està progressió seria bona per a evitar lesions”, assenyala Genovés II.
Mentrestant cal exercitar les mans com es puga. Poc en el cas dels pilotaris que les tinguen tocades fins a restablir-les totalment. Aquelles que ja estiguen sanes, “poden colpejar contra una paret i això està bé perquè l’impacte no serà molt fort. Si es té eixa oportunitat, inclús et pots arreglar la mà en alguna ocasió. Però si no és possible perquè no tens espai a casa serà millor esperar, anar a poc a poc, i sobretot no arreglar-te i tirar-li fort des del primer dia perquè la mà pot sofrir”, conclou Genovés II.
També et pot interessar: Pilota a casa, un nou espai d'entreteniment
