Pilotaris professionals, practicants i aficionats continuen esperant la tan desitjada tornada a la normalitat. I els ‘homes bons’, un reduït col·lectiu en l’esport dels valencians, però imprescindible. Pedro López, també conegut com a ‘Pedro el zurdo’ de la seua etapa ‘de blanc’ és un dels seus components. Hui hem parlat amb ell.

Sent un enamorat del seu treball, Pedro López troba a faltar la rutina del dia a dia, que en hores s’aproxima a la d’un pilotari. Primer amb el viatge fins al trinquet en qüestió per a arribar prou abans de l’hora de jugar. I comença la feina. “Comprovem que la instal·lació estiga en condicions. Hem de veure que tot estiga net, que no esvara el pis, que la il·luminació és adequada, que els pilotaris arriben a temps perquè la partida puga començar a hora. En definitiva, fem un repàs general perquè tot estiga correcte”, explica.

En acabar de jugar i abans de moure a casa encara queden coses a fer. És la segona part del treball en l’ombra. “Després de la partida es fan les actes, preguntem als pilotaris si tenen alguna qüestió o volen destacar alguna cosa d’eixa partida i parlem amb els trinqueters del desenvolupament d’eixa jornada. És una mena de valoració de com ha transcorregut eixe dia”, comenta Pedro López.

Este és l’abans i el després d’un ‘home bo’. El que sí que es veu és la seua tasca a peu de canxa, quan s’està jugant. “En les partides estem per a fer complir el reglament, però no som àrbitres. Donem les faltes, les pilotes parades i les situacions que un jugador no veu i no les pot donar. És en eixe moment quan entrem a decidir què és el que ha passat, però la pilota es diferencia d’altres esports en el fet que són els mateixos jugadors els que diuen quan ha sigut mala. A més a més hi ha altres aspectes que hem de controlar que les pilotes siguen estan en condicions idònies o que el públic està ben ubicat, tenint en compte la seua pròpia seguretat i el bon desenvolupament de la partida”.

A Pedro López l’ompli d’orgull remarcar que en la pilota no existeix la figura de l’àrbitre. “Clar, perquè és una cosa que ens identifica. Des que som menuts i comencem a aprendre pilota, al jugador se li ensenya que ha de donar-la quan l’has jugada mal. Este és un valor del nostre esport que jo no he vist en altres”, diu. Un valor, per cert, molt reconegut pel públic, que habitualment correspon amb aplaudiments al pilotari que ha marcat la falta.

Però el pilotari no sempre està d’acord amb decisió d’un ‘home bo’. “Per a res. Si alguna pilota és dubtosa i creuen que tenen la raó, mostren la seua disconformitat i a vegades molt enfadats. I segurament que ens equivoquem en algunes decisions, com tots, però la paraula que val és la nostra i l’acaten ràpidament. Ací tornem a diferenciar-nos d’altres esports perquè eixa decisió no es considera mai com a transcendent en el desenllaç d’una partida. Guanya qui s’ho ha merescut”, apunta.

Escala i corda i raspall són les modalitats que acaparen l’activitat professional. Ambdues diferents, també per a un ‘home bo’. O almenys per a Pedro López. “En el meu cas sí, tal vegada perquè vinc de l’escala i corda. El raspall trobe que té un poc més de dificultat. En l’escala i corda tens als dos equips separats mentre que en el raspall, els pilotaris es poden creuar i es donen més situacions que poden portar al dubte: una pilota que pega en la goma de la sabatilla, en els pantalons, que frega al jugador que està tornant al lloc... Fins i tot pilotes que, per mig metre has de parar pensant en la integritat del pilotari”, assenyala.