Desset anys després de ser el màxim responsable de la selecció valenciana de pilota a mà i amb dos mundials i cinc campionats d’Europa aconseguits, Pasqual Sanchis Moscardó, més conegut com a Pigat II per ser el continuador d’una excel·lent nissaga de professionals, ha decidit posar fi a la seua trajectòria al davant del combinat valencià.

Pigat II ha deixat el càrrec amb la discreció que sempre ha mostrat. Sense fer soroll i amb l’únic protocol d’una nota que es va penjar en el web de la Federació en la nit d’ahir dimarts poc després de les 22.30 hores. “Jo no sóc Vicente del Bosque per a fer una convocatòria de premsa. Ho vaig comunicar i ho hem fet així”, explica Pigat II.

Diu que la decisió ha estat molt meditada, sobretot amb la família i la seua dona que és qui millor li pot entendre i aconsellar. “Ja estava pensant acabar com a seleccionador després de guanyar el Mundial de Colòmbia encara que com l’Europeu estava tan pròxim vaig decidir esperar. Una vegada vam guanyar a Holanda volia comunicar-ho abans, però va arribar la pandèmia i vaig considerar que no era el millor moment. Ara que la situació comença a millorar, he fet el pas”, comenta.

Les raons són estrictament personals. No hi ha hagut cap motiu concret ni detonant. “M’ho deixe perquè la vida són etapes. Són molts anys, cadascú sap quan el seu moment i el meu ha arribat”, assenyala. Això sí, continuarà vinculat a la pilota mantenint la seua activitat de monitor en les escoles de tecnificació de la Federació. “La pilota és la meua vida i no podria estar sense ella”, apunta.

Bons records

Toca fer balanç de quasi dues dècades. “Mirant enrere solament tinc bons records. També n’hi ha hagut de roïns, perquè els mundials de 2008 i 2012 a Equador i Holanda no van eixir bé, però és com si el cap haguera eliminat eixos moments i es quedara amb les bones experiències, anècdotes, amistats i cultures noves que he conegut. He gaudit molt, he viscut molt, he aprés i sobretot he comprés la globalitat de la pilota a mà. Abans de ser seleccionador solament coneixia la pilota valenciana; l’escala i corda perquè era la meua modalitat i el raspall perquè va ser la de mon pare. Però com a seleccionador he conegut que el món és molt gran”.

Pigat II també analitza el grup humà que es va trobar i el que acaba de deixar, la progressió de la Selecció en desset anys. “Són dues seleccions diferents, però les dues carregades de tècnica, experiència i saber estar. Quan vaig entrar, les competicions bàsicament es centraven en la modalitat de llargues i en aquell moment hi havia un equip que era una barbaritat en eixa disciplina amb Grau, Sarasol II, Malia, Jan, Martínez, David de Petrer o el mateix Paco (El Genovés), que ens va ajudar en alguna ocasió. Però el moviment internacional ha anat evolucionant i amb ell els campionats, amb la qual cosa vaig haver de modificar el perfil dels pilotaris per un més polivalent que poguera rendir igual de bé en diferents escenaris. I este últim grup que va ha sigut campió a Colòmbia i Holanda crec que és el que millor representa esta filosofia”.

Pel que fa als pilotaris que han estat a les seues ordres, que han sigut molts, novament torna a defensar la força del grup, encara que se l’escapa algun nom. “No podria assenyalar un, dos ni tres jugadors. En desset anys al capdavant de la Selecció el llistat seria quasi infinit. Des d’un superclasse com Grau a pilotaris sense tant de cartell que han aportat moltíssim com Pablo de Sella o Bueno i altres que ens han donat victòries pel seu caràcter guanyador com Pere Roc II. I, naturalment, Álvaro de Tibi, que va marcar un abans i un després en la manera de traure en les llargues”.

Ara s’obri el debat de qui ha de ser el seu successor. Pigat II no es pronuncia. “No sóc qui per a dir un nom ni oferir candidats. Eixa és tasca i decisió de la Federació”, comenta. Tampoc assenyala quin seria el perfil ideal del substitut. “Totes les persones som diferents amb la nostra personalitat i idees. Jo el que puc dir és que he sigut un seleccionador que sempre he portat als que he volgut i pensava que ho farien millor”. Doncs, almenys un consell per al pròxim que vinga. “El millor que podria donar és que un equip va més enllà de les individualitats i que ha d’aconseguir que la força estiga en el grup, que siga una pinya”, apunta.

El substitut, després de l’estiu

Segons explica a este diari el president de la Federació de pilota valenciana, José Daniel Sanjuan, el nom del substitut és probable que no es conega fins que passe l’estiu. “Opcions en tenim, però sense pressa perquè no hi ha competicions fins a agost del 2021. En la Federació tenim gent qualificada que a més han mostrat la seua disponibilitat com Álvaro, Fageca, el Moro o Mezquita, però a més existeixen altres alternatives com elegir a un jugador professional, fer un canvi total o donar l’oportunitat al seleccionador dels joves. És una decisió important i complicada, que intentaré que siga consensuada. Per això vull deixar passar un temps. Després de l’estiu podria ser el moment perquè el nou seleccionador comence a treballar i que puga fer alguna concentració enguany”, explica el Sanjuan.

Pel que fa a la decisió pressa pel Pigat II, Sanjuan assenyala que “ja feia temps que Pasqual sospesava la possibilitat de deixar el càrrec, però jo li vaig convéncer perquè continuara. Però ara ja ha considerat que era el moment i no puc fer altra cosa que respectar la seua decisió i agrair la seua dedicació i els èxits que ha aconseguit per als valencians. A més a més continuarà en la Federació sent una de les persones de la nostra màxima confiança”, afig el president.