La XXIX Lliga Bankia d'escala i corda Els castellonencs van accedir a la final després de véncer a la tornada de la segona semifinal davant Pedreguer-MasyMas -Francés, Nacho i Pere-. El conjunt vila-realenc va batre als de la Marina Alta per 60-40, i juntament amb el triomf a l'anada -60-25-, van certificar la seua presència en la gran final que es disputarà el pròxim dissabte 1 d'agost al trinquet de Pelayo.

Cal recordar que el trio de Puchol II. L'altra opció era guanyar una pròrroga al millor de tres jocs, tal com va ocórrer en el cas de Benidorm.

Tot i este destret, Vila-real no va començar dominant. Les característiques de la instal·lació eren més propícies per al joc del trio de Francés, i al principi es va reflectir, encara que el primer joc va caure en favor dels ahir rojos. Tomàs II i Puchol II van colar tres pilotes seguides en la llotgeta de baix per inaugurar el marcador. Uns colps que serien el preludi del desenvolupament de la partida. A més, eixia a relluir altra de les pors que guarda este trinquet, la treta.

Els pedreguers van reaccionar ràpidament en un val i net. Iguals a 20. Els jocs eren més difícils jugant des del dau però el trio de Francés va saber trobar el punt de mira amb la llotgeta de baix i els nervis vila-realencs ajudaren al domini inicial dels blaus. Guillermo sumava faltes en contra, perjudicant el seu equip que havia disposat en quatre ocasions del val per avançar-se de nou. Pedreguer va olorar la sang i va endur-se els dos jocs següents amb Nacho com el més destacat.

No obstant això, Vila-real no hi havia dit la seua última paraula. Canvi de pilota i Guillermo va recuperar confiança. A més, Puchol II estrenyia a Tomàs II. «Eixa la faig jo Tomi», va dir-li el rest al seu mitger, qui finalment tancava el 25-30 i anava a més al llarg de la partida.

El següent joc seria per al trio de Francés però a partir d'ací els de la Plana Baixa van ficar la maquinària d'anotació en marxa per sumar cinc jocs consecutius. La bona defensa de Francés en els dos costats de la canxa va motivar a Vila-real a buscar la muralla i les caretes. El motiu era evitar una pilota fàcil que acabara en la llotgeta de baix i ho van aconseguir.

Canvi de torn en la ferida

Encara que els nous colpejos van funcionar, amb iguals a 35 la tensió entre els vila-realencs era visible. Tant és així que Guillermo va demanar perdó de forma molt expressiva als seus companys per una errada. Per l'altra banda, Nacho va tornar a agafar pilota i feia reaccionar tímidament als seus, que s'afonaven amb dues faltes en la treta de Pablo Salvador i un quinze matador de Guilermo. Canviaven els torns en la ferida.

Tal va ser així, que Pablo Salvador va finalitzar el duel en dues faltes a l'últim joc que serviren per a tancar la partida en el segon val a favor seu. Tanmateix, Pere tampoc va estar encertat en este tanteig.