«Quasi m'ha fet més il·lusió guanyar la final per Tomàs II, per les ganes que tenia de fer-ho bé com a mitger, i per Guillermo, per la il·lusió que li ha fet participar pe primera vegada en la Lliga». D'esta manera es congratulava ahir Puchol II per la consecució del seu segon títol de la Lliga Bankia d'Puchol IIescala i corda, que per als seus companys ha sigut el prime.

L'escaleter de Vinalesa ha forjat a dos nous campions. La trajectòria de l'equip representatiu de Vila-real ha estat estretament lligada al rendiment de Puchol II, que ahir va tornar a ser la figura al trinquet Pelayo; especialment amb la seua arma més letal, el rebot, encara que esta vegada va ser més productiu al dau i més concretament en la llotgeta, des d'on va creuar la pilota per a castigar la dreta de Pere Roc II.

Però, si bé és cert que Puchol II ha estat la punta de llança, els seus companys poden estar ben orgullosos de la seua actuació en la final i també en el campionat.

Tomàs II va començar un poc nerviós, però a poc a poc va guanyar en confiança. I a mesura que es va sentir més segur, les pilotes que abans eren volees llargues i segures, però relativament còmodes de tornar, van passar a rematades amb caldo, dirigides de dalt a baix i buscant coses.

Esment a banda mereix el novençà Guillermo, que ha arredonit un tram final de Lliga espectacular amb una molt bona actuació en la final. El del Puig no va ser qui va acumular més colps guanyadors, però és que tampoc era la seua tasca. Ell havia de tapar i carregar quan l'ocasió li ho permetera. I va tapar i carregar molt. A més a més va ferir a bon nivell i no va parar de manar la feina als de darrere.

Després de la consecució del quinze definitiu i abans de buscar els seus companys per a fondre's en una abraçada, Guillermo es va evadir del món estés a terra durant uns segons. Va ser el seu moment d'intimitat entre la multitud. «He pensat en la família, en els que no hi són i en els que estan, en els que han cregut en mi des del minut zero. He pensat en tots i cadascun d'ells», assenyalava emocionat el jugador.

Bona partida

Pel que fa a la partida, la final va ser un digne colofó a la Lliga. També una batalla que va fregar l'èpica per l'esforç que van realitzar els sis contendents en un autèntic forn com va ser Pelayo. «Ha sigut una de les partides més dures que he jugat en ma vida», deia Puchol II.

Els dos equips van jugar segons les seues característiques. El de Benidorm va pegar més en la primera meitat, encara que no molt més que el de Vila-real, però Puchol II, Tomàs II i Guillermo van guanyar terreny i sobretot confiança a mesura que s'acostava el desenllaç.

Els de roig van optar més per resoldre les jugades per impulsos, segons convinguera en el moment, mentre que els blaus allargaven la pilota a la dreta de Pere Roc II. A més a més, la pilota els hi va pintar més. Però com sempre passa en la pilota on 'li diu més a qui més juga'.