El mitger de Montesa Jaume Sanchis serà operat de la coneguda com la lesió del pilotari, la lesió tipus SLAP. El seu braç esquerre va dir prou a unes molèsties que arrossegava des d'abans del confinament. Un període on Sanchis va descansar, però en tornar a les lloses, el dolor anar creixent sense deixar-lo jugar tal com al mateix pilotari li agrada, descarregant a l'atac.

Quina és la lesió que pateixes? Quan t'intervenen?

La coneguda com la lesió del pilotari. La lesió tipus SLAP (Superior Labrum Anterior to Posterior) -desinserció del làbrum superior de posterior cap a anterior incloent la inserció del tendó del bíceps en el làbrum superior-. És una afecció al muscle, concretament a l'esquerre que és el meu braç dominant. M'intervenen quirúrgicament este dimecres -hui- i vaig haver de passar les proves per la COVID-19 i de l'anestèsia, el passat dilluns. He d'estar a la clínica IMED València ben prompte, però encara no sé a quina hora m'operaran, encara que si sé que el mètode serà per endoscòpia.

Esta molèstia no ha vingut d'un dia per altre. Des de quan l'arrossegues?

Ja fa temps que la patia. Vas tirant perquè penses que no és tan greu, imagines que és altra cosa i al final resulta que eren dues. No era muscular, ni era el que em pensava, sinó més greu. Quan jugue la primera partida de la Copa Diputació de València - Caixa Popular he de parar -Sanchis és substituït per Raúl-. Em van fer una ecografia normal i el doctor Miguel Angel Buil ja va veure que alguna cosa al muscle no anava bé. Després em va manar fer-me una ressonància de contrast amb líquid i ací sí que va eixir que estava lesionat del SLAP.

Quin és el període de recuperació aproximat?

Sobre un mes, mes i mig de descans. He de tindre el braç en repòs, en cabestrell. A partir d'ací, faré vida normal i començaré la rehabilitació. Això durarà vora cinc mesos. Almenys és el que em van dir els metges. Després s'ha de veure com em recupere. Cadascú ix d'una manera o altra. Potser són set mesos, que cinc i mig, per a tornar als trinquets. També podria ser abans, però no seria el més convenient.

Com han evolucionat els ànims?

Estava disgustat. No veia que estiguera bé. No podia pegar-li per dalt. La pilota no anava. Tenia una limitació a l'hora de colpejar-la. Anava a les partides amb desgana, havia perdut la il·lusió. Inclòs em vaig plantejar no continuar jugant a pilota. L'únic que tenia al cap era deixar-m'ho. A partir d'ací, començàrem les proves mèdiques, una darrere l'altra fins a aplegar a l'operació. El cirurgià em va donar la seua visió del que tenia i del que podia passar. Hi ha jugadors que ho han passat i estan jugant a alt nivell, no havia de preocupar-me perquè d'esta anava a eixir. Des d'aleshores, els meus ànims han canviat, estic prou millor que fa un mes i mig. Estic segur d'operar-me i que eixirà tot bé. Estic contant els dies per a tornar a les lloses dels trinquets.

Ho hauràs passat malament.

Sí, han estat mesos estranys. No podia pegar-li de manró, no podia descarregar com tocava, la rodava... No jugava com jo puc fer-ho. Vaig parar i vaig comentar-li als dirigents de la Fundació per la Pilota que cada vegada que li pegava per dalt, em feia un mal de por. Era com si em clavaren una espasa en el muscle. He anat a tots els fisioterapeutes possibles, a metges€ No he parat de rodar per solucionar-ho. Em gastava diners, jugava la partida i tornava el dolor. Penses, igual no té solució, però és que per dins hi havia un trencament.

Exactament, quin és el moment en què et trobes diferent?

El dolor al braç el duc arrossegant més d'un any. Quatre mesos abans del confinament tenia els mateixos símptomes. Amb l'aturada, massatges i entrenaments vaig tirar. Vaig iniciar la Lliga en dolor, però en la tornada als trinquets em vaig adonar que no era muscular. En tres mesos parats hauria d'haver-se solucionat. En el moment que torne i em fa el mateix mal, ací passava alguna cosa.

Tot i eixos dolors, aplegues lluny a les competicions que disputes en esta temporada.

No he pogut donar tot el nivell que puc. Estava limitat per dalt i li deixava la pilota al rest, però no perquè valguera la pena, sinó perquè no podia tirar-li. Podia aplegar lluny, però jo no ho estava gaudint. Vaig canviar els meus colps, modificant la posició del braç i buscant que el muscle no es distanciara del cos. Soles acompanyava la pilota, no l'atacava perquè no tenia la força que sempre he tingut. No tenia l'actitud que toca. Volia jugar bé, no fer-me mal i que es notara el menys possible la meua limitació. Havia perdut les ganes de guanyar.

Ho has parlat en algun company que haja passat pel mateix?

Amb diversos companys com Marrahí o Montaner. M'han contat que l'operació és ràpida i senzilla. En teoria ha d'eixir tot bé, el mateix doctor ha intervingut a pilotaris que ara estan jugant a un gran nivell com és el cas de Marrahí.