La participació de Tonet IV en el XXXIV Campionat Individual Bankia - Trofeu President de la Generalitat de raspallera una mar de dubtes a l'inici de la competició. La càtedra no podia valorar si el del Genovés estava capacitat per escriure el seu nom al quadre d'honor, perquè Tonet IV mai havia demostrat el seu talent en un mà a mà. Almenys, en públic. Tonet IV es va estrenar superant a Vercher, i després van caure VercherMarrahí «No m'esperava tindre este rendiment. Em sentia en facultats per jugar el mà a mà i he jugat contra els millors de la nòmina professional. Estic orgullós del que aconseguit», va expressar el nou campió.
A cada pas del genovesí, l'expectació va anar creixent fins a aplegar ahir a Bellreguard. Tonet IV va derrocar al campió del 2019, Moltó
«Des de xicotet he volgut ser el número u. No crec que em pese la responsabilitat de la faixa roja, són molts anys que estic al dia a dia», va declarar Tonet IV, ja amb la indumentària que l'acredita com al rival a batre. Una pressió amb la qual el del Genovés sabrà lidiar en manifestar que «no puc abaixar la guàrdia, he de seguir en esta actitud, vull guanyar sempre».
Per la seua banda, Moltó no va estar encertat en els quinzes claus i va perdre l'ocasió d'emportar-se el fris grec en propietat. «Tonet IV ha jugat a un gran nivell. Un Individual es guanya per detalls i he fallat», va confessar el barxetà.
Hereu de Coeter II
Als seus 22 anys, Tonet IV es converteix en l'hereu de Coeter II, l'únic mitger que havia conquerit l'Individual fins ahir. Una dada que se suma a la del seu debut per arrodonir un triomf històric. El dau va ser el protagonista fins que el van trencar. L'artífex d'este desequilibri va ser Tonet IV i va significar la seua corona. El del Genovés va capgirar un 30 per cap amb 20-15 al lluminós. Moltó va perdre la inèrcia guanyadora en una pilota que va acabar en l'escala.
El barxetà acatxava la pilota per aprofitar la força impresa a les seues volees amb el rebot en la careta, però va errar el càlcul i Tonet IV ho va aprofitar. La galeria es va convertir en l'aliada del genovesí, el qual després de passar pels vestidors -per a «respirar i pensar», segons va admetre el mitger, sabedor de l'oportunitat per a guanyar-, va liquidar a Moltó després de mostrar el seu característic colp de carxot, per acabar buscant l'esquerra del seu rival, amb la muralla d'intermediària. «Quan m'he animat al rest era perquè era ara o mai, les forces baixaven», va reconéixer el del Genovés sobre l'últim tanteig.
Abans de tot açò, Tonet IV va evolucionar per a créixer en el joc. Moltó sabia del punt feble del seu contrincant. El de Barxeta buscava l'esquerra de Tonet IV i evitar que avançara fins a posicions més còmodes i habituals del mitger. Per eixe motiu, Moltó va alçar la pilota, bé per sobrepassar-lo quan Tonet IV estava al dau o perquè jugara de rebot des del rest.
«Tenia confiança amb mi, però no tancava la pilota com jo volia i pensava ja m'anirà millor al següent colp. En cap moment me'n vaig de la partida», va comentar Moltó respecte al seu rendiment a la final. No va funcionar, ja que el genovesí va fer el ritme seu, a base de pegar-li per davant. Ben és cert que Moltó va estar desafortunat de cara a la galeria. Pilotes escopides o que acabaven a l'escala i que van condemnar a un esportista exemplar a l'hora d'acceptar la seua derrota.
«La derrota només serveix per a corregir els errors i he aprés moltíssim. Vull gaudir de la pilota i m'ho he passat bé. Si no es pot guanyar, no passa res», així ho va exterioritzar Moltó que de segur seguirà donant guerra a la competició de l'Individual.
