Debutant en el mà a mà, Tonet IV va derrocar al gran dominador de la disciplina els últims anys, Moltó, per 25-15. No obstant això, al de Genovés no li pesa la faixa roja i segueix volent fer gaudir als aficionats que van reaccionar eufòricament amb l'últim quinze d'un mitger que va saber adaptar-se a les circumstàncies del campionat per a poder alçar el fris grec.
Com ha anat l'endemà de proclamar-te campió de l'Individual
Estic fet pols. En este tipus de partides amb la tensió i tot el que les rodegen, l'endemà no pots fer res. Seguisc sent Tonet.
La victòria al mà a mà t'atorga la faixa roja i el número u.
Encara no sé com es porta, és prompte. Estic content i il·lusionat. És un dia que et marca per sempre, tot pilotari ho somia.
Explica'm com va ser eixe dia.
Volia que fora un dia normal. Si penses de més, apareixen els nervis. Em vaig alçar i vaig donar-li menjar als meus animals i netejar. Agafar el cotxe i cap al trinquet.
La gent et vol. Només cal veure la resposta a les xarxes socials.
Em va escriure més gent de la que m'esperava. M'han dit coses molt emocionants i boniques. Alegraria a qualsevol jugador. No sabria dir-te quants missatges vaig rebre, una barbaritat, això si, contestes i ho agraeixes. Els que més m'han il·lusionat venien de la família i de grans jugadors.
On descansen els trofeus?
A la vitrina els tinc. Quan m'he despertat i ho he vist... Tantes ganes de guanyar el fris grec i ara el tinc ací.
Últim quinze. Envies la pilota
Em vaig quedar en blanc. Vaig pensar: «Ja està? Ja s'ha acabat? Ja ho tinc?». Era un moment inexplicable. Va ser emocionant.
La reacció dels aficionats va ser aclaparadora. Tu ho vas sentir així?
La gent em diu que a l'hora de jugar, transmet molt i s'emocionen al veure'm. En una final com la de l'Individual, estaven eufòrics.
Vas eliminar a Vercher, VercherMarrahí
Vaig a la final prou conscient que puc fer coses, que puc guanyar. La prèvia per aplegar fins a la final va ser contra tres jugadors excel·lents. Guanyar-los còmodament, em va aportar confiança. Em trobava a gust i així sol eixir tot bé.
Moltó va dir que jugares a un gran nivell. Veus la victòria justa?
Crec que sí. Per la resposta que he trobat dels aficionats, Moltó va jugar molta pilota. No vaig veure moltes errades. Els quinzes que vam fer és perquè anaven col·locades per a tal.
Era un duel verge al mà a mà, cal recordar que tu debutaves enguany. Analitzares el joc de Moltó?
No. Jo he tractat de jugar a totes les partides amb la mateixa teoria, que pensa que és la que funciona en el mà a mà. Creuar la pilota i que pegue amb la muralla o la careta perquè el contrari no puga estrényer.
Moltó va buscar alçar la pilota, sobretot quan estàs al rest. Pateixes en el rebot, però ho vas solucionar pegant-li per davant.
Ell ho buscava perquè en el rebot no soc dominador, sols em defense. Ho vaig pensar i em vaig fer l'ànim de pegar-li en l'aire.
Marxares als vestidors en tres ocasions. Què passava?
La plantilla de la sabatilla se'm va desplaçar en jugar un rebot. No estava a gust, sents el peu estrany. Vaig eixir a què em recol·locaren, però en la següent jugada va tornar a passar, encara que vaig acabar el joc. Al final es va fixar la plantilla amb l'adhesiu verd que utilitzem per a protegir-nos les mans.
Vas acusar el desgast físic?
Al joc que tanque al rest ja notava que em faltaven forces. Vam fer quinzes molt durs. Quan estem iguals a 30, Moltó i jo ens buidem al màxim en eixe quinze. Jo estava jugant sense forces, però les ganes de guanyar m'aguantaren dret.
Que et passa pel cap quan el teu rival no defensa bé i et deixa en safata la pilota? Que penses quan fas el trote i fiques la mirada depredadora?
S'ha de fer. Eixe quinze l'he de tancar només puc. De normal, en jugar davant, tinc més col·locació que un rest. És el meu joc.
Has demostrat que un mitger pot guanyar un mà a mà, però la càtedra sempre dona com favorits als rests.
És diferent. Els mitgers mai juguem baix de l'escala i en teoria hi ha un forat. El rebot i la treta, si no la perfecciones, són altres forats. Les pilotes llargues normalment són per als rests i en jugar darrere has de pegar-li més fort. Són punts que només ho tenen els rests. Saben guardar la posició i poden fer quinzes a un mitger sense avançar-se, perquè no estiga ben col·locat. Ací és quan els rests dominen. Quan un mitger comença a tornar-les baix de l'escala, a fer punts i atraure bé, és com si fora un rest més. A l'hora d'anar cap a davant, els mitgers tenim més efectivitat. Si es donen totes estes circumstàncies, tenim més qualitats per guanyar un mà a mà, però jo crec que de normal un rest té més jugades en un mà a mà.
Quin moment de la final és el que recordes en més claredat.
Quan aconseguisc el val en el joc al rest. Eixe quinze va ser bonic.
Vas trobar algun punt feble de Moltó?
En la partida ho vaig intentar buscant-li l'esquerra. És un jugador que es nota que és el campió. Em va tornar la pilota i em va pressionar més que tots els altres contrincants amb els quals em vaig enfrontar.
Debutes a l'Individual, i el sorteig et va presentar de primeres l'encreuament amb Vercher i Marrahí.
Vaig pensar que per a ser el primer any, tenia feina. Sabent qui tenia per davant era anar partida a partida, a gaudir. Les tres partides d'abans de la final m'han fet ser campió.
Lliga i Individual, et veus capacitat per repetir els èxits d'este 2020?
Ha sigut un any quasi rodó. Busque fer gaudir a la gent. Crec que sí que ho repetiré en el futur.
