Adeu a Genovés, el més gran per sempre

No pot haver-hi un dia més trist per a la pilota que l’acomiadament de la figura més gran que han vist els trinquets. Paco Cabanes i Pastor ‘el Genovés’ va faltar ahir amb 66 anys després de lluitar contra una llarga i greu malaltia. L’esport autòcton plora l’adeu del seu màxim exponent, del jugador més diferencial, de la llegenda que aquells espectadors que el van veure competir van transmetre a les generacions esdevenidores. Un mite imbatible que va fer gaudir al públic, tot i les limitacions imposades pel seu domini en l’escala i corda. Un cavaller que va elevar la popularitat del seu esport. Un referent per a cada xiquet o xiqueta que s’inicia amb la vaqueta. Un aficionat que respirava pilota. Un déu terrenal que es deixava veure per totes les llotgetes de la Comunitat Valenciana, envoltat de tots aquells que sempre l’han admirat. Un dels valencians més universals que deixa un buit que no omplirà altre escaleter més. En definitiva, el millor pilotari de la història.

‘El Genovés’ va faltar ahir en sa casa de la localitat de la Costera acompanyat de la seua família. Paco Cabanes va perdre la batalla davant un càncer que patia des de fa uns anys. La missa en memòria de l’ídol pilotari tindrà lloc hui a la parròquia del Genovés a les 19.00 hores. Això no obstant, la Fundació per la Pilota va comunicar ahir que la família volia acomiadar-lo en la intimitat a causa de la situació per la pandèmia.

Així mateix, l’entitat gestora del món professional i la Federació van suspendre totes la programació per a hui com a mostra de condol. En les partides d’ahir es va rendir tribut al Genovés amb un minut de silenci. Per altre costat, la Generalitat Valenciana va decretar que hui serà dia de dol oficial a la Comunitat Valenciana.

Paco Cabanes va marxar en el mateix poble on va nàixer el 20 de desembre de 1954. El número 6 del carrer La Font del Genovés havia creat un mite que perdurarà en la memòria dels valencians. Quan amb 17 anys va canviar el raspall per l’escala i corda, el destí li va regalar a la pilota una deïtat.

No són fútils tots estos elogis, ja que Genovés va crear este fenomen basant-se en el seu joc. El seu nom es va escriure en lletres daurades a causa del domini que exercia per dalt de la corda i de la força descomunal a cada pilotada. El palmarés de Paco es resumeix amb vuit Lligues i sis Individuals, però estos números queden per darrere dels seus mèrits.

La potència incontestable del braç del Genovés el va fer imbatible. En una època on les travesses eren el sant i senya de l’avenir de la pilota, els trinqueters se les apanyaren per a limitar el joc del rest més gran. Des de ben prompte, Paco Cabanes va tindre prohibit el colpeig per dalt. Tota pilota que passara per dalt del muscle estava vetada per al Genovés, inclòs si era de bot i braç. Tot i condicionar el seu estil, això no va impedir que l’escaleter dominara la modalitat.

Des de 1975, Genovés va deixar la seua empremta en el quadre d’honor lliguer. Tal era la superioritat que Cabanes havia de participar amb altre pilotari que pràcticament no aportara en el joc. En estes circumstàncies, Genovés va decidir triar al seu germà ‘Pepe’, amb el qual va alçar cinc lligues. Inclòs, va haver-hi edicions on el rest també va ser desplaçat al mig i ni això va evitar la seua victòria.

La creació del Campionat Individual va ser en 1986 quan Genovés tenia 32 anys. Tot i que no estava en la plenitud de la seua carrera, Cabanes va adjudicar-se sis mà a mà. Si esta disciplina haguera existit quan el genovesí començava als trinquets seria, sense dubtes, el pilotari amb més títols de l’Individual, ja que segons la càtedra no hi ha hagut altre jugador com ell. Per a la memòria queda la denominada com a ‘partida del segle’ de l’any 1995 contra Álvaro.

Genovés també va lluir-se en l’àmbit internacional amb la consecució del Trofeu 5 Nacions (predecessor de l’Europeu) i el Mundial de Llargues, i va ser guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu. Així mateix, Cabanes va ser el precursor dels desafiaments amb les millors figures basques del moment com Retegi, Martinikorena o Intxauspe, a més de participar en una exhibició als Jocs Olímpics de Barcelona en 1992 i ser portador de l’antorxa olímpica al seu pas pel territori valencià.

El 1996, Genovés va anunciar la seua retirada amb 42 anys, tot i que el seu llegat no va acabar ací. Paco Cabanes va ser ambaixador de la pilota per part de la Federació i durant un temps va ser el mestre d’algunes de les noves figueres que apareixerien en el segle XXI, juntament amb Miguel Royo en l’Escola de Tecnificació de l’Eliana.

Entre elles, el seu fill. Genovés II va heretar el carisma i la classe per a visibilitzar, en la seua escala, l’esport autòcton a una generació contemporània. Una figura que continua fent gaudir als aficionats en els trinquets, l’espai on sempre estava Paco.

L’última aparició pública de Genovés va ser en l’homenatge a Rovellet del passat 16 de juliol al carrer de Pelayo, encara que Paco Cabanes mai fallava a les llotgetes en partides del dia a dia o de competició, com en la final del Trofeu Bollo del passat 22 de juliol a Castelló de Rugat.

Genovés ja estava en l’altar del trinquet de Pelayo com un dels cinc pilotaris de la galeria d’honor amb el Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet. Esta va ser la història del millor pilotari que mai existirà i ara es dóna pas a la llegenda. Per sempre, Genovés.