El món pilotari, als peus de la llegenda

El món de la pilota va acomiadar-se ahir de Paco Cabanes, però ‘el Genovés’ perdurarà per sempre. Almenys, això és el que expressen els protagonistes que van compartir cartell amb el mite o que van créixer en una pilota elevada a la glòria gràcies a la llegenda. No hi ha cap jugador que no estiga rendit als peus de Genovés, ja no soles pels seus mèrits esportius, sinó per la humanitat de Paco.

Un dels grans rivals de Genovés va ser Fredi que ahir definia al seu amic al qual va «patir com a pilotari», com una «persona excepcional i propera, que connectava amb la gent. Per això la seua figura ha transcendit més enllà de l’esport i de la pilota, on va ser un revulsiu pel seu potencial i el seu joc».

Tal era la superioritat de Genovés, que uns anys va haver de jugar la Lliga intercanviant la posició amb Puchol I, és a dir com a mitger. «Totes les paraules es queden curtes. Et donava el que li demanaves», comenta el pare de l’actual escaleter número u. Un exemple va ser quan «mon pare va voler pagar una partida de festes, però érem una família humil. Paco sabia de la il·lusió que tenia i no va voler cobrar, li va bastar amb sopar amb nosaltres», detalla el de Vinalesa.

«Paco és etern, és el deu de la pilota», manifesta Dani, altre company que va coexistir amb els últims serveis de Genovés als trinquets. «És una obligació ensenyar-li a les futures generacions qui ha sigut. És un símbol de la Comunitat Valenciana a l’altura de Jaume I, la paella o el Mediterrani. Va entrar en casa de tots els valencians, i sense ell, la pilota no estaria a l’altura que la va posar. El 31 de juliol és el dia més negre del nostre esport», relata emocionat el de Benavites.

L’empremta de Paco no és només dels pilotaris contemporanis al seu temps. Tot i no veure’l competir, jugadors actuals també van rebre de la sapiència de Genovés des de la llotgeta o més enllà dels trinquets.

«Vaig conéixer al meu ídol amb 17 anys i no era conscient de qui era. Podria contar històries i no parar. Em va entrenar en escala i corda i des d’aleshores hem tingut eixa relació d’estima. Cada consell valia un llibre. Fins a última hora hem tingut xarrades. He sigut un privilegiat. Era l’amo dels trinquets. La llegenda continuarà perquè no deixarem de parlar d’ell», explica Marrahí.

Si hi ha una carrera que Genovés va seguir últimament va ser la de Tonet IV. Veí de Paco Cabanes, el número u del raspall pot dir «que hem tingut una gran amistat. Que el millor pilotari de la història t’assessore no té preu. De menut, volia ser com ell. Jo era nerviós i ma mare em tranquil·litzava ficant-me la final del 95 contra Álvaro. Va obrar l’esclat de la pilota, no soles al poble», confessa el mitger sobre el genovesí més il·lustre al qual «se’l volia pel seu caràcter i carisma més que per ser la figura. El veies en qualsevol racó del Genovés. Tractava amb tots».

Tot i que el raspall és una religió a la seua terra, Paco va destacar en escala i corda. Un idil·li que va continuar en el temps i del que es van impregnar les figures actuals. «Va compartir molts anys de carrera en mon pare i he crescut al costat d’eixa confraternitat. Va ser un plaer tindre’l com a monitor. Li done les gràcies. Era un amic», declara Puchol II. El vinalesí també recalca que Genovés «ho ha donat tot per la pilota a canvi de res. Va ajudar a fer que agafara altra dimensió per la seua personalitat. S’ha fet de voler. El recordarem el millor possible. Les partides i moments que guarda són impagables».

Les anècdotes de Paco son incomptables, més si cap, procedents de jugadors criats entre muralles com és Soro III. «És el màxim exponent de la pilota. Podem comparar-lo amb Jordan, Indurain o Schumacher sense dubtes. Hem perdut al nostre millor ambaixador». El de Massamagrell mai oblidarà «el respecte i el ‘carinyo’ que mantenien ell i mon iaio, el Tio Pena. Recorde veure el trinquet ple i les sensacions que despertava en la gent. Guardaré amb estima aquells moments en què em demanava que anara al bar per aigua. La família Soro sempre ha tingut una relació pròxima amb ell, amb molt de respecte i afecte».

Uns testimonis d’excepció que recull el món de la pilota en totes les generacions al que els uneix, més que res, una cosa, l’amor per Genovés. Que la terra et siga lleu.