Botant-se-la ja era el més gran

Com soc del poble del Genovés, tindre contacte en Paco em resultava molt fàcil, com a tots. Era normal creuar-te en ell pel carrer I més encara si estaves relacionat amb la pilota i vens de família de pilotaris, com és el meu cas.

La relació es va fer més personal i intensa quan vaig començar a anar a l’escola de pilota del poble, on vaig tindre de monitor a Genovés II i posteriorment a Rosendo. Paco anava al trinquet sovint a veure als menuts que apreníem a jugar a pilota i, encara que feia cas a tots, a mi sempre em deia alguna coseta, simpàtica com era ell. Això m’omplia de goig perquè, tot i que per edat no l’havíem vist jugar, tots sabíem que Paco era el més gran.

Amb tant de coincidir en el trinquet ens vam fer amics. I quan em vaig posar a jugar d’una manera més seriosa, encara més. Tant és així que es va convertir en normal que anàrem junts a moltes de les meues partides, amb mon pare o els dos a soles si mon pare no podia vindre perquè havia de treballar. Al matí em telefonava i em preguntava: «Xiquet, hui en quina plaça toca?». I a la vesprada anàvem cap allà.

Podeu imaginar què suposava per a mi que Paco estiguera tan pendent de mi i de la meua trajectòria. A més jo el tenia com l’ídol que és per a tots. I eixa imatge d’icona de la pilota es feia més gran a mesura que jo m’implicava més en la pilota. Entraves en un trinquet i veies que tot el món es girava quan passava Paco, que volien estar en ell, el respecte que li tenien. Ara ho pense i veig que teníem una relació molt particular perquè, teníem la confiança dels amics, però jo sentia per ell admiració.

A més d’admiració he d’estar molt agraït pels seus consells, que han sigut molts. «No li tires amb tan poqueta gana», em deia sovint de broma quan estava jugant o parlàvem de les partides. I si he arribat a ser campió individual, en part també ha sigut per ell. Pels consells que m’ha donat durant les partides i sobretot quan estava preparant el mà a mà. M’explicava que marcara la pilota en el lloc i que la tinguera ben jugada, que no havia de ser sempre una pilotada forta. I m’ho deia d’una manera, tan gràfica, que jo ho veia fins i tot fàcil per a posar-ho en pràctica. Però, el millor consell que em va donar va ser que gaudirà jugant a pilota i que la vulga. Perquè, i són paraules de Paco, «per a jugar a pilota primer has de voler-la».

No cal que jo explique qui és Paco en la pilota. Solament botant-se-la, ja era el més el gran. En això que diga, prou.

Ell ha marcat un abans i un després en el nostre esport i el marcarà tota la vida perquè no veig possible que aparega un altre pilotari com ell.

I no estic referint-me a la seua manera de jugar, que també. Estic convençut que no hi haurà ningú que tinga la capacitat de fer que la pilota tinga la transcendència que ell li va atorgar en tots els àmbits, no solament l’esportiu.

Et trobaré a faltar molt, Paco. Ja et trobe a faltar. Se’m farà molt dur anar a jugar i que no vingues en mi. Se’m farà molt dur mirar a la llotgeta i veure que no estàs. Eixe buit no l’omplirà mai ningú.