Més enllà que Paco és mon tio, des que era xicotet sempre estava la pilota pel mig. El meu pare (Pepe) era el seu company i la relació en el trinquet va nàixer des del minut u. M’encantava veure pilota i sempre volia anar en mon pare. Clar, això significava que també anava amb Paco per tots llocs. No tinc memòries de veure competir a mon tio en l’auge del seu joc dominador, però si tinc al cap sensacions aïllades. Els trinquets plens i com la gent li aplaudia, ho vaig viure en primera persona. Era molt xicotet. Va començar l’esclat de Genovés i mon pare jugava amb ell, sempre junts. A més, mon pare sempre m’ho contava. Podria rememorar la inauguració del trinquet de Castelló de Rugat, entre altres moments emotius. Mai havia vist tanta gent junta, i tots volien a Paco.

Mon tio era tan dominador que havia de jugar en un ‘punteret’. Algú no massa fort. Aleshores li ficaven davant a Garcia o altres similars. El meu pare tenia un nivell semblant a eixos punters i és quan mon tio decideix fer parella amb ell. «Perquè s’ho emporte un altre, que siga per al meu germà», va dir Paco i des d’aleshores van viatjar per tots els pobles i trinquets possibles els dos junts.

REFERENT

Per a tots els de la meua generació, Paco era el major referent. Amb el meu germà sempre jugàvem al corredor a ser ‘El Genovés’. Discutíem per ser ell. Tots volíem ser Paco. No soles ho dic jo, sinó pilotaris de més enrere. Els Pigat o Sarasolet també el tenien com a la figura a seguir. Paco ha sigut la bandera. L’estendard de qualsevol pilotari que començava. Si no haguera existit, estic segur que no hi hauria tants jugadors. Quan jo tenia disset anys i ja jugava primeres partides, Genovés era indiscutible (inici dels anys noranta). Em va pillar en l’edat per a prendre’l de màxim model a seguir.

No puc dir que sense Paco no es mantindria la pilota, però que ell estiguera en la palestra va impulsar a molts xiquets a imitar-lo. A entrenar per a ser com ell. De voler ser el millor. Ell era el nostre deu i ens va fer somiar.

MODEL A SEGUIR 

Quan estàvem els dissabtes al matí en l’Escola de Pilota del Genovés i entrava Paco, tot canviava. L’actitud dels jugadors no era la mateixa. Tots els xiquets li pegàvem més fort perquè ell estava allí. Ningú més tenia eixa aura per motivar-nos. No hi havia cap que no volguera que Paco el vera jugar. Més si cap jo, ja que era mon tio. Volíem ser el número u com ell.

GRAN PÈRDUA

Ara és quan ens adonem del gran que era. La societat, centrada en la família de la pilota, veiem el seu vuit i de la falta que fa. Estàs en un trinquet i el busques. Ell estava en totes les partides i es feia amb tota la gent. Eixa forma que tenia de parlar. Molts em diuen que Paco era diferent, no li importava que el conegueres com si no. Al moment era el teu amic. Dins d’un trinquet era tot bondat i la seua pèrdua costarà d’assimilar.

Juan és el fill de Pepe, el germà de Paco amb el qual va guanyar diverses Lligues. SD

EL NEBOT DEL GENOVÉS

Tinc moltes anècdotes, però em quede quan ambdós vam conquerir l’Individual el 1995. Ell havia de jugar contra Álvaro i dues setmanes abans jo m’enfrontaria a Carlos pel mà a mà de raspall. Va vindre de cara a mi i em va dir: «Juan, si guanyes tu, jo també guanyaré». Se’m va quedar gravat. L’endemà bromejava en què li ho havia ficat difícil. Al final vam anar a sa casa per a celebrar el seu títol i amb la música al passacarrer va vindre per recordar-meu.

La seua figura era molt gran. Tant que em coneixien com el nebot de Paco i això t’exigia més. Sempre hi havia expectativa que jugares a muntó. No podia ser. Com ell, ningú. També tenia coses positives. Em presente com Juan Cabanes i tots ho relacionen amb ell. Estic orgullós del meu cognom, és l’herència de mon pare i mon tio.

Hem compartit moltes hores al trinquet, més ara que soc home bo. Trobaré a faltar tot, però sobretot eixes xarrades de camí en el cotxe perquè sempre li deia que se’n vinguera. Li preguntava anècdotes del tipus «quin dia guanyares més diners?». Com és possible que esta persona aplegara a tants? Li deien tens que vindre tal dia, i ell ficava preus excessius per no sobrecarregar-se i que el rebutjaren. Així i tot, li ho donaven i ell anava. Totes eixes experiències que contava seran complicades d’esborrar, igual que el seu llegat.