Amb Paco la relació venia de família. Mon pare (Puchol I) ha compartit molts anys de la seua carrera esportiva al costat del Genovés. No eren de la mateixa generació, però van coincidir com a jugadors. Eixa vinculació de Paco en mon pare va provocar que em coneguera des que era menut. Això es va traslladar en una amistat, tant en mon pare com en mi. Després va vindre l’Escola de Tecnificació on Paco era el meu monitor. Una cosa que va quedar en anecdòtica perquè el considere el meu amic, el vincle ja estava fet abans.

És un orgull que haja sigut part de la meua formació com a escaleter. Jo sabia que Paco era una llegenda de la pilota. Era important aprendre de cadascuna de les seues lliçons. Apuntar-les bé, no m’ho deia qualsevol. Com a entrenador era peculiar. Tenia un caràcter extravertit. La majoria d’ensenyances eren tècniques, però molt valuoses per a mi. Abans d’entrenador, vull recalcar que era un amic. La relació era més extraesportiva, al voltant d’un món com el nostre.

Sempre ha tingut paraules d’ànim de la seua part. Inclòs quan he jugat contra Genovés II, el seu fill. L’agraïment de Paco sempre ha estat ací i jo per ell també. Mai em cansaré de donar-li les gràcies per tot el que ha fet per la pilota i per cada consell que em va donar.

Mitificació

Per al nostre esport, Paco ho és tot. És un mite. Ha marcat un abans i un després. És una persona que va canviar la pilota. Quan la vaqueta no estava en el seu millor moment, Genovés va ser capaç de reflotar-la. Omplir els trinquets és molt complicat. Està a l’abast de poquets escollits i sense dubte, Paco era un d’ells. Va ser una època daurada de la pilota. Entrades esgotades a cada trinquet i això també va ajudar als jugadors d’eixos anys.

Quan vaig començar a descobrir la pilota, era difícil tindre a Paco de referent. Sempre senties parlar d’ell, però és que Genovés està a banda de la resta. Mai l’han comparat amb ningú perquè el que era capaç de fer se n’eixia dels esquemes habituals. 

Això feia complicat que un xiquet diguera que volia ser com Paco. També és de veres que quan ets menut agafes referents que veus jugar, encara que això no vol dir que qualsevol pilotari no vulga ser Genovés. És obvi, és el millor. I tot això només pel que ens han contat o ha pogut veure en algunes partides gravades. Al final jo no el vaig poder gaudir jugant.

Crec que Paco ha demostrat a la societat valenciana que un jugador de pilota pot ser més que esta figura. Ha transcendit més enllà de l’esportiu, tenia rellevància social. Ha arribat a moltes persones, a molts sectors, al món cultural. La majoria de la gent coneix la pilota gràcies a ell. Ha sigut un atractiu pel nostre esport i perquè el públic s’aprope als trinquets.

Puchol I, pare de Puchol II, amb Paco Cabanes 'Genovés' a l'any 1984. SD

Entrenador entre rialles

He tingut molts moments graciosos amb Paco, perquè ell era així. Recorde una vegada entrenant en el trinquet de la Universitat Politècnica de València amb el meu amic Julio de Vinalesa com a mitger. En una caiguda d’escala, vaig soltar una pilotada ben forta que va acabar directa al colze de Julio. Al principi em vaig a espantar. El so al colp havia sigut lleig, però quan em vaig girar Paco estava en terra plorant del riure. ¿Què volia dir això? Doncs que sabia que no havia sigut res. Era tal confiança que vivíem que es podien fer bromes i riures perquè no passava res. Ara queden en anècdotes simpàtiques.