Vicent, Raúl i Murcianet, nous campions de la Lliga CaixaBank de raspall - Trofeu Diputació de València

La gran festa de Xeraco. Així va ser la final de la XXXIX Lliga CaixaBank de raspall – Trofeu Diputació de València que es va disputar este dissabte al trinquet de la localitat de la Safor. Vicent, Raúl i Murcianet, representatius xeraquers a la competició, van donar-li una alegria als veïns que poblaren les galeries de color blau en proclamar-se com als nous campions. El lluminós va acabar en un contundent 30 per cap davant la formació del Genovés (Montaner, Tonet IV i Ibiza) que reflecteix el clar domini dels vencedors.

Vicent ja té el títol que mereixia. Almenys, el seu joc. Superior des de darrere, impecable en la treta, coneixedor de cada racó del trinquet que l’ha vist créixer, el rest de Xeraco pega un pas endavant en la seua trajectòria i enarbora més que mai a les noves generacions del raspall. Ahir va enfrontar-se de tu a tu amb el número u. Vicent no sols va plantar-li cara a Tonet IV, el va desafiar i va saber liderar els seus companys per a emportar-se la corona.

Per la seua part, Raúl i Murcianet també estrenen el seu palmarés professional amb un gran. Ambdós han format una parella de mitgers conjuntada al llarg del campionat, i no anava a ser menys en la final. 

Lliga CaixaBank: una colla del Genovés dividida pel títol

El caràcter de Murcianet es va veure sobre la canxa des que es va escoltar el ‘va de bo’. L’actuació defensiva del teòricament punter va ser digna d’una Lliga. I és que el de Castelló endarreria la posició quan estava al rest, mentre que Raúl avançava pegat a la muralla.

El del Genovés no acabava d’entrar en la partida, però amb 10 per cap es va treure un quinze de la màniga, clau per a voltejar el ‘val i 15’ en contra, i Raúl es va activar. L’esquerra del mitger va convertir-se en un frontó difícil de foradar per als rojos i a l’hora de tancar quinzes, Raúl no es va acovardir i va ser decisiu, sobretot al rest.

En definitiva, el trio representatiu de Xeraco va mostrar-se com una peça unida que només Tonet IV pretenia trencar. Per molt que ho intentara el mitger del Genovés, la fortuna no estava ahir en ell i enfront tenia tres pilotaris amb fam i actitud per a coronar-se campions.

Tot i el resultat, els genovesins sí que van tindre oportunitats de tancar jocs. De fet, en el primer tanteig van ser capaços de voltejar un ‘val i 15’ en contra des del rest. Una posició des d’on també van disposar del mateix marcador a favor amb 10-0. Respecte als seus companys, Montaner va estar desaparegut fins al 20 per cap, quan va soltar el braç, però ja era tard. L’actuació d’Ibiza va anar de més a menys en un escenari que és sa casa i no va saber aprofitar. D’inici, va aturar els envits dels contrincants, però no va poder mantenir eixa frescor.

També cal destacar el factor de la galeria, on públic vestit de blau complia la funció d’apartar-se quan disparaven els xeraquers i amb els rojos la pilota sempre tornava, encara que açò no va ser decisiu, no és de bon gust per a un esport de cavallers. Així ho cridava Tonet IV, producte de la frustració de perdre contra el que va ser un verdader equip línia per línia, el de Xeraco.