Lorja deixa de ser finalista i és campió

El IV Torneig Mancomunitats - EnerHi de raspall va concloure el passat dissabte amb Vercher, Seve i Lorja com a campions. Una paraula que estava sent esquiva per a Lorja. El gran treball del d’Alzira no es veia recompensat amb les màximes distincions, tot i disputar finals de les importants en els últims temps. Ara si, es pot dir que Lorja és campió. «Em feia falta escoltar-ho. Feia tres anys que no guanyava un campionat. Estos dies estic tranquil i entrene molt relaxat i a gust. Tinc ganes de jugar. Hi ha èpoques que se’t pot fer pesat, però ara estic motivat. Vull afrontar el que vinga», explica l’alzirenc.

Va ser en 2019 quan Lorja va assaborir l’últim èxit, precisament el Mancomunitats. Des d’aleshores, Paco Lorja ha sigut dues vegades finalista de la Copa, finalista de la Lliga, però sobretot, s’havia consolidat al mig. Això no obstant, la victòria al Mancomunitats va arribar des de la punta, cosa que li ha vingut bé a Lorja perquè «he pogut reinicialitzar, canviar d’aires i tindre menys responsabilitats. Al final tots hem de fer la nostra feina per a guanyar. La meua il·lusió és jugar al mig. De totes maneres, m’ha anat bé. He desconnectat i he gaudit. Més relaxat en les partides i manant més feina que fent-ne», explica un Lorja que també va aconseguir un triomf com a mitger per la lesió de Seve en la jornada 2.

Pel que respecta a les finals perdudes és una sensació «agredolça. Jugava molt a pilota i ja que estic ací vull aspirar al màxim possible», conclou Lorja, el campió.